El projecte Ciutats sonores. Fonosferes urbanes de la Mediterrània (1500-1900) manté l'objectiu principal heretat del Grup Emergent (d'ara en avant, GE) "Ciutat sonora": estudiar –des de la perspectiva metodològica eclèctica i interdisciplinària de la musicologia urbana– la contribució de la música a l'entorn sonor de València en l'Edat Moderna. Aquest objectiu, no obstant això, s'amplia tant en sentit temporal com espacial conforme l'especificat seguidament.

• La cronologia es prolonga fins als segles XVI i XIX. Són aquestes les èpoques en les quals, respectivament, es defineix el quadre d'institucions musicals i pràctiques rituals que perduraran fins als primers decennis del Huit-cents; i es produeixen transformacions en l'estructura social i l'entramat urbanístic de la ciutat que produiran entorns sonors radicalment distints respecte a èpoques anteriors.

• Relativament a l'espai, el GE ha adquirit coneixements i establit relacions que permeten estendre les comparacions a ciutats italianes tan importants com Roma, Nàpols i Palerm, en una estratègica àrea d'influència de la monarquia espanyola. Això permet reconéixer convergències i divergències en el constituir-se de la fonosfera, en tots els nivells de l'anàlisi, des de les grans festes cíviques a la vida quotidiana. També podrà indagar-se en les transferències culturals d'una riba a l'altra de la Mediterrània.

• La investigació continua centrant-se en les diverses institucions i col·lectivitats que componien el cos social de la ciutat: col·legis religiosos, confraries, acadèmies musicals; i també el mecenatge nobiliari de famílies particulars o col·lectius menys estudiats com els convents femenins, les persones esclaves i alliberades i els xiquets; o també les vicissituds individuals que poden reconéixer-se en els processos inquisitorials.

• L'estudi sobre els centenaris de Sant Vicent Ferrer realitzat pel GE "Ciutat sonora "proporciona el necessari quadre de referència per a jerarquitzar i organitzar els objectes d'estudi i les pròpies dades obtingudes. Això, per la rellevància de les tres celebracions i la varietat d'actors interessats en els esdeveniments –autoritats cíviques i eclesiàstiques, l'Ordre de Predicadors, nombroses confraries lligades a la devoció del sant–. L'estudi de les pràctiques ordinàries (anuals) d'aquests agents proporcionarà dades per a registrar l'evolució en diacronia dels rituals i la seua dimensió sonora, connectant entre si esdeveniments excepcionals com els tres centenaris.

• Seran possibles també comparacions en diatopia, centrades en celebracions extraordinàries o ordinàries amb objectes diferents, tant dins de la ciutat de València com entre València i les ciutats al·ludides, per exemple, aquelles dedicades als sants patrons locals. D'altra banda, ja s'han documentat en, el cas de Barcelona i Nàpols, devocions lligades a Sant Vicent Ferrer que apunten a un camp d'investigació molt fructífer.

• Aquesta investigació es mou en terrenys a penes esbrossats. Necessita, per això, d'una atenta revisió metodològica, en relació amb la teorització actual de la musicologia urbana, i en els terrenys de la *auditory *history i de la història de l'art i la urbanística. Com proposa Knighton (2021), embullar el paisatge sonor històric i les seues dimensions socials i culturals amb la història dels sentits i les emocions permetrà comprendre de forma més sofisticada el món sonor d'una ciutat, les experiències sonores dels seus habitants i conéixer millor les seues particularitats. Això amb conseqüències importants per a l'hermenèutica dels repertoris conservats.

Els objectius específics de la investigació s'articulen en el treball de recerca documental i en els moments de reflexió compartida per a la valoració i interpretació de les dades obtingudes. Es treballarà en la investigació i reconstrucció històrica, la reflexió metodològica i la difusió dels resultats.