El passat divendres 16 de maig de 2025, el Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir l'acte “Vents de revolució: música i política a l'Espanya del segle XIX”, una jornada de reflexió i divulgació articulada entorn de les connexions entre música, emocions i política en temps de canvis revolucionaris.
L'activitat formava part del projecte de recerca “Sentir la revolución. Política, música y emociones en el liberalismo español (1836-1843)”, liderat pel professor d'Història Contemporània Xavier Andreu Miralles i finançat per la Beca Leonardo BBVA 2023.
Convidat per l'organització, Ferran Escrivà-Llorca, investigador del projecte FonUrMed. Ciutats sonores. Fonosferes urbanes de la Mediterrània (1500–1900) [CIAICO/2023/055], va oferir una intervenció centrada en les aportacions de la musicologia urbana i els paisatges sonors històrics a l'estudi del passat. A partir d'un enfocament que uneix història, etnografia sonora i anàlisi cultural, Escrivà-Llorca va defensar la importància d'“escoltar” la història per entendre millor com les ciutats del passat s’articulaven acústicament. En paraules seues, “ens interessa quin paper jugava la música i el so en la construcció d'identitats, emocions o relacions de poder”. Amb conceptes com fonosfera, comunitat acústica o agència sonora, posà de manifest com la recepció del so i de les músiques és inseparable del seu context social, polític i simbòlic. Així mateix, destacà com fonts com la premsa, les cròniques o els dietaris resulten fonamentals per reconstruir aquestes experiències sonores, especialment en el segle XIX.
La sessió, desenvolupada en format de taula redona, comptà també amb les intervencions de Maria Àngels Faus, Juan Gomis Coloma i Frederic Oriola, i es tancà amb un concert a càrrec de la Banda Simfònica del CIM de Benimaclet sota la direcció de James Keirle, amb un repertori de cançons patriòtiques i peces de marcat caràcter polític de compositors com Ferran Sor, Gomis o Barbieri. L'activitat contribuí a evidenciar el potencial de la recerca interdisciplinària en l'àmbit de la història sonora, una línia en creixement que el projecte FonUrMed continua explorant amb vocació mediterrània i transnacional.
