Esta ressenya analitza Immaculate Sounds de Cesar Favila, una història cultural sobre la música de les monges de clausura en la Nova Espanya colonial. A causa de la falta de partitures, l'estudi reconstruïx els paisatges sonors dels convents a través de biografies, literatura devocional, llibres de regles i art sacre. El llibre demostra que les monges eren considerades "co-redemptores": el seu cant disciplinat connectava la Terra amb el cel, alleujava les ànimes del Purgatori i imitava la Verge Maria com a veu divina.