Durant el segle XV, la ciutat de València augmentà considerablement la seua població gràcies a una forta immigració. Les oportunitats que oferia la capital del regne eren innombrables i molts practicants de la medicina veieren un mercat que podia satisfer els seus interessos, en un temps on la medicina i els seus practicants eren considerats imprescindibles. Al mateix temps, la formació com a barber degué convertir-se en un al·licient i via per a la integració social. Tanmateix, l'augment permanent de barbers va dificultar la seua integració en el mercat laboral i això es traduí en odis i enfrontaments amb una base econòmica i professional, per tal d’aconseguir guanyar un lloc en el competitiu mercat urbà. Un escenari on la salut i la malaltia havien esdevingut una mercaderia més, i la medicina una bona forma de guanyar-se la vida i promocionar-se socialment.
During the 15th century, the city of Valencia increased considerably in population thanks to a strong immigration. The opportunities that the capital of the kingdom offered were numberless and many medical assistants saw a market that could satisfy their interests, in a time where medicine and its practitioners were considered indispensable. At the same time, the training as a barber must have become an incentive and a way for the social integration. However, the permanent increase of barbers caused difficulties in integrating themselves in the labour market. That turned into hatred and confrontations with the economical and professional bases, in order to obtain a place in the competitive urban market. A stage where health and illness had become a merchandise, and medicine a good way of earning a living and promoting oneself socially.