“Entonces, pues, què és lo que tenim que fer?” (ERROR)

“Aleshores, doncs, què és allò que hem de fer?” (CORRECTE)

Hi ha expressions que no podem usar en una prova, ja que són expressions que provenen de la llengua col·loquial o contenen barbarismes.

Si nosaltres diem o escrivim aquesta oració: Entonces, pues, què és lo que tenim que fer?, estarem utilitzant un seguit d'expressions col·loquials i barbarismes, que, de manera evident, ens hi estaran perjudicant greument.

Hem de tindre en compte la nostra expressió quan comencem a fer la prova perquè hi ha determinades expressions i lèxic de la parla col·loquial que no podem utilitzar quant  estem utilitzant el registre estàndard.

 Una d'aquestes que hem usat a l’oració és el castellanisme entonces (antoces, tonces...). Aquest és un adverbi castellà que no pot usar-se, ja que en valencià tenim aleshores, un adverbi temporal: Si no podem dir això, aleshores, què hem de dir?

Un sinònim d’aquesta forma seria l’adverbi llavors.

 Pues és un connector castellà.

La forma valenciana és doncs, una conjunció il·lativa o continuativa: Suposem, doncs, que tothom arriba d’hora. També podem fer-la servir per a reprendre el discurs en una expressió oral o escrita: Doncs bé, ara parlarem d’açò.

Però hem de tindre compte amb una influència d’un ús castellà que no tenim al valencià: Doncs mai té un valor causal: Farem aquest viatge, *doncs* tothom ho ha decidit. No podem utilitzar-lo si el seu ús és equivalent a ja que o perquè.

 La següent expressió és la forma lo que, un relatiu en castellà.

En valencià no tenim  aquest ús per a la forma LO, ja que lo en valencià té uns usos més restringits. Podem fer-lo servir com a pronom feble masculí en una posició postverbal quan el verb acaba en consonant o diftong: Vols deixar-lo?

També el tenim en algunes expressions que representen el seu ús com a article masculí singular des d’època medieval: Tot lo dia, tot lo matí Aquest ús del lo no heu de fer-lo servir en un registre formal.

Per tant, aquesta forma lo en valencià és un relatiu substantiu amb les formes el que o allò que: El/allò que havies comprat encara no  ha arribat.

 La següent forma tenim que és una perífrasi d'obligació castellana que no és correcta en valencià, ja que hi tenim d’altres expressions alternatives com poden ser:

• CAL: Podeu fer-la servir de forma impersonal (cal+infinitiu) o personal (cal+que): Cal vindre a treballar dissabte / Cal que vingues a treballar dissabte.
• HAVER DE:  Acostumem a usar-la de forma personal amb un infinitiu després:  Heu de vindre a treballar dissabte. Però també podem fer una oració impersonal amb el pronom se: S’ha de vindre a treballar dissabte.
• SER NECESSARI / SER MENESTER: Aquestes  perífrasis tenen un ús preferentment impersonal: És necessari/és menester vindre a treballar dissabte. Tanmateix, podeu fer-ne un ús personal si hi afegiu que  i un verb conjugat en subjuntiu: És necessari/és menester que vingueu a treballar dissabte

En definitiva, si voleu utilitzar formes correctes i genuïnes en valencià que no facen explotar el corrector del vostre processador de textos, serviu-vos d’aquestes formes que us acabem de recomanar per a construir les vostres expressions orals i escrites:  

“Aleshores, doncs, què és allò que hem de fer?”