Estem a la tardor, una de les quatre estacions de l’any, que comença en la segona quinzena de setembre, entre el 22 i el 23. Les definicions que ens dona el Diccionari Normatiu Valencià  són dues:

1. f. Estació de l'any, entre l'estiu i l'hivern, que astronòmicament comença en l'equinocci de tardor i acaba en el solstici d'hivern.

2. f. METEOR. En climatologia, part de l'any que en l'hemisferi nord comprén els mesos de setembre, octubre i novembre, i en el sud, els mesos de març, abril i maig.

Tanmateix, tardor no era la paraula que empràvem al País Valencià fins al XIX, ja que s’usaven d’altres com primavera d’hivern (com a les Balears) o autumne, del llatí autumnus (de la qual també deriven la forma anglesa autumn i la castellana otoño).

És un fet curiós pensar que fa uns anys, en parlar de tardor, féiem referència als canvis de temperatura i de vestimenta que s’acostumaven a  fer en aquesta època. Fa més fresqueta, déiem quan al novembre venia el dia de Tots Sants. De l’armari, caldrà agafar-ne una rebequeta i treure’n la flassadeta (o “flassaeta”, ja sabeu que els valencians tenim predilecció per les formes en diminutiu). La flassada és una paraula que apareix a la nostra llengua des del segle XIII i és una “peça quadrangular teixida de llana o de cotó que s'usa com a abrigall en el llit” (DNV). En castellà, tenen una paraula que prové del català: la frazada (manta peluda que se echa sobre la cama). Encara no fa tant de fred com per a treure’n una vànova o un edredó (o nòrdic). És clar que també podem posar-hi un cobertor (peça de tela, de pell o d'altres materials que s'estén sobre alguna cosa per a cobrir-la o per a adornar-la).

Pel que fa a la paraula rebeca, aquesta és una “jaqueta de gènere de punt sense coll que es corda per davant de dalt a baix”.  La història del nom d’aquesta peça és curiosa perquè originalment s’anomenava càrdigan (jaqueta esportiva de punt, llarga i amb l'escot acabat en punta, generalment sense coll), nom que rebia de lord Cardigan (aquell noble de la càrrega de la Brigada Lleugera, les tropes del qual portaven aquesta peça). Tanmateix, el nom rebeca ens ve a nosaltres d’una pel·lícula d’Alfred Hitchcock (1940): Rebecca, la protagonista de la qual usava aquesta peça. I del seu èxit, ens en ve el nom d’aquesta mena de jersei (peça de vestir exterior, de gènere de punt, tancada i generalment amb mànegues, que cobreix des del coll fins a la cintura, el nom de la qual prové de l’illa de Jersey) o suèter (unes peça més gruixuda que deriva del mot anglés sweater: suador).

Tanmateix, ja no tenim l’oratge que teníem. Ara és casi novembre, fa 25 graus i la gent va en cos de camisa pel llit del riu Túria. Fins i tot, festivitats com la Castanyada, que se celebra per aquestes dates, és menys nombrosa i popular aquests dies per diferents motius: fa bastant calor, hi ha menys castanyes perquè ha fet calor i ha plogut poc, i s’ha celebrat més el Halloween que el dia de Tots Sants. Almenys, podem torrar carabassa (fruit en pepònide de la carabassera, de forma, grandària i color molt diversos) i moniato (tubèrcul comestible de la moniatera, oblong o fusiforme, de polpa groguenca o rogenca, rica en fècula i sucre), ja que n’és època i estan molt bons. A més a més, tenim unes expressions ben boniques per a fer-les servir:  Tornar (o tornar-se) carabassa (fer perdre [o perdre] l'enteniment) i  Deixar (o quedar-se) de pasta de moniato (deixar [o quedar-se] paralitzat o sense paraula a causa d'una gran impressió o sorpresa).

Podem dir que enguany l’estiuet de Sant Martí (sèrie d’alguns dies de bon temps i relativa calor que se sol esdevenir després dels primers freds, al voltant de la festa de Sant Martí, 11 de novembre) és un període bastant més llarg, però cal anar amb compte perquè ja sabeu què en diuen: “com més fort és l’estiuet, guarda’t més del fred”. Així que guardeu-vos dels refredats!