L’estiu és una época especial per a qualsevol persona, ja siga per l’arribada de la calor, l’allargament dels dies o bé per l’anhelat mes de vacances que quasevol aprofita per dedicar una estona més de temps als seus. És un temps en què les localitats celebren festes patronals dedicades a diferents sants com Santiago, Santa Anna, Sant Joaquim, Sant Llorenç, la Mare de Déu del Carme, Sant Roc o Sant Agustí. Els immigrants urbans hi tornen a les seues localitats d’origen, on si no van nàixer ells, sí ho van fer els seus pares, avis i altres ascendents.

Entre les celebración més rellevants de l’estiu destaca la nit de Sant Joan. Aquesta festivitat es celebra a gairebé tota Espanya i a molts indrets del continente europeu. Es tracta de la nit més curta de l’any ja que ens trobem només dos dies després del solstici d’estiu a l’hemisferi nord. De fet, Malgrat aquesta diferencia, és la nit del 23 al 24 de juny, quan celebrem aquest solstici, que marca l’arribada de l’estiu i suposa la nit més curta de l’any fins a l’estiu següent. Hi ha moltes maneres de passar aquesta nit, però abans d’endinsar-nos en la celebració, vegem-ne els seus orígens.

La nit de Sant Joan té un fort arrelament a la tradición europea per diversos factors. Es tracta, principalment, d’una festivitat prerromana que va ser adaptada per l’església al seu calendari festiu, cosa que es sol anomenar sincretisme. Segons la tradición cristiana, Sant Joan Baptista, cosí de Jesús i qui el va batejar, va nàixer sis mesos abans que ell (24 de desembre). El pare de Joan Baptista, Zacaries, va encendre una foguera la nit del seu naixement per celebrar-ho, per això s’encenen troncs a molts llocs on es celebra aquesta festivitat.  

Tanmateix, sembla que aquest costum té una cronologia anterior ja que abans dels romans i, possiblement, des de la prehistòria, es feien aquests focs per commemorar l’entrada de l’estiu i adorar el sol. Amb aquests focs, es volia donar més força al sol, alhora que honrar-lo, perquè es convertia en el protagonista principal dels dies en detriment de la nit -la més curta de l’any- i permetia que la gent gaudira d’un clima millor i de més temps per als seus menesters. També es diu que el foc assenyalava el final de les collites i aquest preparava la terra per al nou cultiu.

Siga com siga, l’arribada de l’estiu és una excusa més que suficiente per reunir-se amb familiars i amics, ja siga al voltant d’una taula o d’una foguera i és el que es fa a la majoria de les poblacions espanyoles. Entre aquestes celebración destaquen les Fogueres de Sant Joan d’Alacant, on grans monuments semblants a les Falles de València decoren els carrers i les places acompanyats de música, pólvora, revetlles i moltes ganes de passar-ho bé. A València, solem anar a la platja de la Malva-rosa, carregats amb troncs, cartró i papers per encendre les nostres fogueres i sopar al voltant de la llar.

Després del sopar i d’algún refrigeri, saltem la foguera per purificar-nos pensant en el nou periode estival. Alguns la salten set vegades, es suposa que per els sis mesos que resten de l’any i el que queda del mes de juny, perquè els vaja bé. Altres fan el mateix, però saltant a la vora del mar en set o nou ocasions per eliminar energies negatives i tenir bona salut. De qualsevol manera, saltar la foguera i les onades és el que cada persona que va a la Malva-rosa sol fer aquesta nit tan especial.

Si ets a València i vas a la platja a celebrar aquesta nit màgica, recorda recollir totes les escombraries que generes, no perder de vista les teues pertinences i no pasar-te amb l’alcohol ja que és una de les nits en què més treballen a la sección de cremats dels hospitals.

I només em queda afegir…

Gaudeix de Sant Joan i bon estiu!