El moviment feminista ha protagonitzat el curs “Dones i homes. Identitats, relacions i espais, públic i privat” que s’ha impartit aquesta Universitat d’Estiu de Gandia coordinat per la catedràtica Isabel Morant. El curs ha estat presentat aquest matí per la seua coordinadora acompanyada per les històriques feministes Justa Montero i Concha Gisbert. Les tres dones coincideixen en el diagnòstic de la situació després del 8M: la principal victòria del moviment feminista després del huit de març és haver guanyat l’hegemonia cultural.

L’activista Justa Montero ha explicat que “la indignació de les dones front a la situació de desigualtat ha derivat en un canvi d’apreciació social respecte al què és el feminisme que fins fa uns pocs anys estava estigmatitzat. Aquest 8M hem posat el nostre discurs sobre la taula, després del 8M ningú pot mirar cap a un altre costat. I l’èxit de les mobilitzacions es deu, en part, a que el moviment feminista ha fet un anàlisi molt correcte respecte a les conseqüències que la crisi econòmica ha tingut sobre les dones”. Tot i que les tres s’han felicitat per l’èxit del les mobilitzacions, Montero reivindicava el que ella “anomena la genealogia del moviment feminista: les lluites de les dones des dels anys 80 que ens han fet situar-nos en el punt que ens trobem ara”. Un plantejament al que la jurista Concha Gisbert afegia que tot i que “podem dir que el 8M ha estat un abans i un després cal tenir en compte que la societat espanyola seria totalment distinta sense el moviment feminista que allò que ha buscat sempre és un canvi en la organització de la societat que millore la vida de les dones”. Al fil d’aquestes intervencions la catedràtica Isabel Morant reivindicava el paper del feminisme com “un humanisme que millora la vida de les persones i canvia la història de la societat”.

En aquest sentit les tres han coincidit en plantejar alguns dels grans triomfs del feminisme en la consecució de polítiques de igualtat com lla Llei d’Igualtat efectiva o la Llei de Violència de gènere i en plantejar altres reformes pendents que aborden qüestions com tals com la igualtat en la cura de malalts i dependents o la igualtat en els permisos de maternitat o paternitat. En tot cas, concloïa Justa Montero: “no faríem res si sols reivindicarem lleis i reformes, hem de buscar canvis en les actituds i en els comportaments que és allò que fa visible”