Logo de la Universitat de València Logo Facultat de Ciències Biològiques Logo del portal

Esdeveniments geològics i climàtics durant el Miocé poden explicar la distribució de líquens terrícoles en la conca mediterrània

  • Fundació Parc Científic
  • 26 de febrer de 2019
Equip d'Eva Barreno

Investigadors de l'Institut Cavanilles de la Universitat de València (ICBiBe), en el Parc Científic, acaben de concloure que determinats successos geològics i climàtics descrits per al Mediterrani durant el Miocé van ser fonamentals per a modelar la diversitat genètica de la biota fúngica. El treball aporta noves dades biogeogràfiques sobre l'origen i diversificació d'espècies de líquens adaptades a condicions extremes.

Un equip de recerca dirigit per la catedràtica de Botànica de la Universitat de València Eva Barreno, en col·laboració amb el Departament de Micologia del Real Jardí Botànic de Madrid, acaba de publicar en la revista Journal of Biogeography un article que analitza els possibles factors implicats en la distribució actual de líquens terrícoles en la conca del Mediterrani i les illes Canàries. L'article està signat pels investigadors Salvador Chiva, Isaac Garrido, Patricia Moya, Arantzazu Molins i Eva Barreno.

Per a aquest treball es va triar Buellia zoharyi Galun, un liquen terrícola amb àmplia distribució en la conca mediterrània i les illes Canàries, a fi d'analitzar el marc temporal i els factors climàtics, geològics i ecològics que van poder influir en l'origen i distribució d'aquesta espècie. L'estudi es va realitzar amb exemplars que abasten tot el rang de distribució d'aquesta espècie des de Canàries fins a Iran, i es van realitzar anàlisis de genètica poblacional i de datació molecular.

L'estudi posa en evidència la baixa diversitat genètica oposada en aquest liquen i la presència de dos haplogrups separats genètica i geogràficament (sud de península Ibèrica, illes Canàries i el Marroc vs resta de la conca Mediterrània), a més de la presència d'una zona de contacte entre tots dos grups en la península ibèrica i les illes Balears. Les anàlisis de datació que s'han realitzat utilitzant tres estratègies de calibratge han permés estimar el moment de la divergència de B. zoharyi de la seua espècie germana B. elegans Poelt des de l'Eocé fins al Pliocé, i la diversificació de B. zoharyi en el període des del Miocé fins al Plistocé.

El present estudi filogeogràfic representa un punt de partida original per a l'exploració dels factors històrics i ecològics que potencialment van afectar l'evolució, en l'espai i en el temps, dels fongs liquenizats sobre biocostres a la regió Mediterrània. De manera més general, es postula que alguns dels esdeveniments geològics i climàtics descrits per al Mediterrani durant el Miocé, tals com la “Crisi de Salinitat del Messinens” i la subsegüent “Inundació del Zanclens”, van ser fonamentals per a modelar la diversitat genètica de la biota que es desenvolupa sobre sòls d’algep, a causa de l'augment de la disponibilitat d'aquests sòls i la progressiva aridesa de la regió. Aquest model coincideix amb els obtinguts per a algunes plantes vasculars de les regions Mediterrani-Macaronèsiques. En algunes de les localitats estudiades, les poblacions d'aquesta espècie estan seriosament amenaçades com a conseqüència de la pressió turística i el calcigament, especialment a Lanzarote i Fuerteventura, per la qual cosa haurien d'incloure's en les Llistes Roges territorials per a la seua protecció i conservació.

La investigació, realitzada pel GIUV “Simbiosi, Diversitat i Evolució en Líquens i Plantes: Biotecnologia i Innovació” de la Universitat de València i el grup d'investigació “Biodiversitat Vegetal i Ecofisiologia”, de l’ICBIBE, ha comptat amb el patrocini del Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECOFEDER_CGL2016-79158-P) i de la Generalitat Valenciana, a través dels programes d'Excel·lència en Investigació PROMETEU/2017/039 i PROMETEOII/2013/021, així com amb el suport de les ajudes IDIFEDER/2018/051.

Exemplar de Buellia zoharyi Galun, liquen terrícola amb àmplia distribució en la conca Mediterrània i les illes Canàries amb el qual s'ha treballat en aquest innovador article. Foto realitzada per Arantzazu Molins en la població de Mallorca que va ser seleccionada per a l'estudi (Cap Blanc a LLUCMAJOR).
Origen i diversificació de Buellia zoharyi Galun, història paleo-geològica simplificada de la conca del Mediterrani i distribució actual dels dos haplogrups detectats en l'estudi. (a) Intervals de temps obtinguts per a la divergència entre B. zoharyi i B. elegans estimats mitjançant tres estratègies de calibratge: (A) Calibratge secundari basat en la filogènia de Caliciaceae i en les taxes de substitució del nrITS (B) en el gènere de líquens Melanohalea i (C) en l'ordre Erysiphales. (b) història paleo-geològica simplificada de la conca del Mediterrani abans de la “Crisi de Salinitat del Messiniense” (CSM, en groc), durant la CSM en verd i després de la CSM en blava. (c) representació de la distribució actual dels halogrups de B. zoharyi detectats mitjançant els marcadors nuclears (nrITS i tef1) sobre el mapa de la conca Mediterrània mostrant la disposició de les terres emergides abans de la CSM.

Referència:
https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/jbi.13519
DOI: 10.1111/jbi.13519

How did terricolous fungi originate inthe Mediterranean region? A case study with a gypsicolous lichenized species.

Running title: Phylogeography of a gypsicolous lichen.

Authors: Salvador Xiva1, Isaac Garrido-Benavent2, Patricia Moya1, Arantzazu Molins1 & Eva Barreno1

1Universitat de València, Fac. CC.Biològiques, ICBIBE, Botànica, Burjassot,València, Spain. 2Department of Mycology, Royal Botanical Garden (RJB-CSIC), Madrid, Spain.

Llista d'enllaços: