Els investigadors de la Universitat de València (UV) Jesús Tomás i David March participen en MegaMove, un estudi internacional secundat per l’ONU, els resultats del qual es publiquen avui en Science i en què quasi quatre-cents científics de cinquanta països identifiquen les localitzacions més crítiques per a cent espècies de megafauna marina. En concret, els dos científics han investigat el moviment, la distribució i el desplaçament de les tortugues marines al Mediterrani, l’Atlàntic oriental i el Carib mitjançant sistemes de seguiment per satèl·lit.
El treball, dirigit per la Universitat Nacional Australiana (UNA), inclou taurons, balenes, tortugues, pingüins i foques, grans depredadors amb funcions crucials en les xarxes tròfiques marines, que s’enfronten a creixents amenaces a causa de l’impacte ambiental de l’activitat humana. Entre d’altres, un terç d’aquesta megafauna està en perill d’extinció i més del 75% dels seus hàbitats crítics se solapen amb la pesca, el transport marítim, la contaminació per plàstics o l’augment de la temperatura. A més, el 66% de l’espai que ocupa aquesta fauna s’utilitza per a activitats crítiques dels animals. Així, un 50% per a la migració i un 45% per a activitats relacionades amb la residència, com l’aparellament, la cerca de menjar o el descans.
Jesús Tomás, expert en tortugues marines, professor del Departament de Zoologia de la Facultat de Ciències Biològiques i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva (ICBiBE) de la UV, destaca: “Els grans vertebrats marins són més difícils d’estudiar que els terrestres pel seu difícil accés. No obstant això, el seguiment per satèl·lit permet obtenir informació detallada i actualitzada sobre el seu comportament, l’ús dels hàbitats, la distribució i les rutes migratòries, així com sobre les amenaces potencials d’origen humà amb les quals es poden trobar en els seus desplaçaments per la mar”.
Per la seua part, David March, investigador d’excel·lència CIDEGENT en l’ICBiBE, que també ha treballat sobre l’ús de sistemes electrònics per a monitorar activitats humanes com la pesca o el trànsit marítim, assenyala: “Aquest treball permet tenir per primera vegada una visió global de les zones on existeix un major nombre de pressions humanes sobre la megafauna marina”. En treballs anteriors aquests investigadors ja havien demostrat que les àrees marines protegides actuals no basten per a conservar les activitats crítiques d’aquestes espècies. Tots dos investigadors també participen en el projecte europeu LIFE OASI, un estudi sobre sobre com protegir les tortugues marines dels aparells de pesca abandonats al Mediterrani.
L’estudi, publicat avui en Science, sobre més de dotze mil trajectòries de cent deu espècies, que cobreixen el 71,7% dels oceans durant trenta anys, detalla que les àrees de protecció marina actuals abasten únicament el 8% del total dels oceans del món, xifra que el Tractat de l’Alta Mar de l’ONU vol ampliar al 30%.
La investigació conclou que els objectius del tractat actual (signat per cent quinze països, però encara pendent de ratificació) representen un pas en la direcció correcta i seran clau per a impulsar la conservació, però insuficients per a cobrir totes les àrees crítiques utilitzades per la megafauna marina amenaçada, la qual cosa suggereix que també es necessiten mesures addicionals de mitigació d’amenaces.
La professora Ana Sequeira, ecòloga marina de l’UNA i autora principal de la investigació, ha dit que les àrees utilitzades per la megafauna marina per a activitats importants només es poden trobar mitjançant el seguiment dels seus patrons de moviment. Proposen, a més de protegir algunes àrees, l’adopcó d’estratègies de mitigació com el canvi d’arts de pesca, l’ús de llums diferents en les xarxes i la modificació dels esquemes de trànsit per als vaixells.
La investigació també es vincula amb els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU, l’objectiu 14, sobre l’aigua, i, específicament, amb l’objectiu A del Marc Mundial de Biodiversitat Kunming-Mont-real per a detenir l’extinció d’espècies amenaçades induïda per l’ésser humà.
Referència article: Ana M. M. Sequeira et al. Global tracking of marine megafauna space use reveals how to achieve conservation targets. Science. Vol. 388, No. 6751. DOI https://www.science.org/doi/10.1126/science.adl0239
Peu de foto annex:
Jesús Tomás (esquerra) i David March (dreta), investigadors de la Universitat de València.
Imatges:
