El dia 13 de març a les 17 hores tindrà lloc el Seminari de Recerca en Filologia Catalana impartit per Clàudia Pons-Moll, de la Universitat de Barcelona, amb el títol "Pes prosòdic, ritme i fonotàctica en els binomis (ir)reversibles".
El seminari serà híbrid presencial a la Sala de Juntes ‘César Simón’ (primera planta de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació) i en línia (https://tuit.cat/sqUg3)
Són múltiples els estudis que han destacat la tendència suposadament universal a situar el pes prosòdic en l’extrem final de la frase fonològica, ja sigui mitjançant un major nombre de síl·labes, vocals llargues o baixes, obertures sil·làbiques complexes, consonants obstruents a l’obertura, consonants sonants a la coda sil·làbica o codes complexes (veg., entre d'altres, Ryan 2019). Tal predisposició s’ha adduït per justificar l’ordre que adopten els components que integren els binomis, un tipus d’estructures que Malkiel (1959: 113) definia com segueix: «the sequence of two words pertaining to the same form-class, placed on an identical level of syntactic hierarchy, and ordinarily connected by some kind of lexical link». Es tracta de parelles d’elements coordinats del tipus (ploure) a bots i barrals, cap i pota, cul i merda, flors i violes, la puta i la Ramoneta, la tresca i la verdesca, mel i mató, pit i cuixa, sang i fetge, etc. En aquesta xerrada, descriurem les propietats prosòdiques dels binomis (ir)reversibles en català, a partir de l'anàlisi dels prop de 500 binomis recollits a Espinal (2004, 2006) i dels resultats obtinguts en un experiment amb paraules reals i no reals. Els resultats es compararan amb els obtinguts per a altres llengües, com ara l'espanyol (Pons-Moll 2021).
Links:
