El congrés internacional “La Intel·ligència Artificial en el món del treball. Reptes per a la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals” ha tingu lloc a la Facultat de Dret i ha comptat amb nombrosos experts en la matèria.
El 20 i el 21 de juny s'ha celebrat el congrés internacional “La Intel·ligència Artificial en el món del treball. Reptes per a la normativa laboral i de prevenció de riscos laborals” organitzat per la Càtedra en Economia Col·laborativa i Transformació Digital de la Universitat de València, amb la col·laboració del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social i en el marc del projecte Alexne.
El congrés naixia amb l'objectiu de propiciar un millor diàleg entre els protagonistes encarregats de l'estudi i de l'administració dels nous canvis en àmbit laboral ocorreguts de la mà de la introducció de la Intel·ligència Artificial i la gestió algorítmica, per a poder aportar major llum sobre aquells drets que poden veure's més compromesos, com el dret a la no discriminació, a la protecció de dades, a la salut en el treball, a la intimitat o els anomenats neurodrets.
En el discurs d'inauguració, el professor doctor Adrián Todolí, codirector del congrés i de la Càtedra en Economia Col·laborativa i Transformació Digital, va agrair la col·laboració del comité d'organització i del comité científic, així com la participació dels ponents i comunicadors i el suport del Departament de Dret del Treball i de la Seguretat Social.
Investigació d'urgència
Todolí es va felicitar per l'oportuna elecció del tema del congrés per a la data en què se celebrava, donada la candent actualitat de les modificacions legislatives que s'estan desenvolupant en estos moments en el marc europeu. En eixe sentit, va destacar l'esforç dels ponents per a preparar les seues conferències contrarellotge, tenint en compte que el Reglament Europeu d'Intel·ligència Artificial s'ha aprovat recentment, mentres que la proposta de Directiva Europea relativa a la millora de les condicions laborals en el treball en plataformes digitals es troba encara en els últims passos de la seua tramitació legislativa.
En l'obertura del congrés va intervindre també Juan Antonio Altés, cap del Departament Dret del Treball i de la Seguretat Social, que va destacar “la constant i esplèndida activitat científica que duen a terme els integrants del departament", així com la rellevància per a la protecció dels drets laborals de la temàtica objecte de debat en el congrés, i va concloure: “Esperem que este congrés siga una plataforma que ajude a aclarir idees i proposar iniciatives que ens permeten enfrontar-nos als desafiaments que presenta la innovació tecnològica en l'àmbit laboral i treballar per un futur més just i segur per a tots els treballadors”.
Un programa carregat de contingut
Les sessions del congrés es van desenvolupar al llarg dels dies 20 i 21 de juny de 2024, amb un programa variat i molt intens. Els ponents, provinents tant d'altres universitats espanyoles i europees com de la pròpia UV, van pronunciar conferències sobre temes com a transparència i protecció de dades, neurotecnologia, riscos laborals o responsabilitat en l'ús de l'IA. A més, el dia 20 per la vesprada es va parlar d'estratègies sindicals i negociació col·lectiva sobre IA i va tindre lloc una productiva taula d'agents socials.
Eixa mateixa vesprada en dues aules de la Facultat de Dret es van compartir les comunicacions del congrés elaborades per persones de perfils variats, com professorat universitari propi de la UV i alié, doctorands i joves doctors nacionals i estrangers, personal funcionari del cos d'Inspectors de Treball i Seguretat Social i de la Tresoreria General de la Seguretat Social i, fins i tot, algun sindicalista.
Veure llistat de comunicacions presentades.
Les sessions del congrés van ser gravades íntegrament i es poden visionar lliurement.
A més, en la xarxa social X es poden veure els post del congrés amb el hastag #IATrabajo2024.
Desafiament i oportunitat
El congrés va ser clausurat per Silvia Parra Núñez, Cap de la Inspecció Provincial de Treball i Seguretat Social de València, que va agrair i va felicitar organitzadors, ponents i comunicadors per "la brillantor en l'exposició i l'encert en els seus plantejaments al llarg de dos dies molt instructius” que van oferir “plantejaments molt inquietants, summament inspiradors, apassionants i suggeridors”.
Parra va assenyalar que el "desenvolupament vertiginós de la intel·ligència artificial comporta conseqüències que poden resultar revolucionàries" i poden ser enteses com un "desafiament” però també com una “oportunitat".
“Desafiament” perquè els canvis tecnològics obliguen a assumir noves tècniques d'investigació per part de la inspecció. En aquest sentit, va voler posar en valor la "comunió entre l'acadèmia i l'administració laboral" ja que davant els avanços tecnològics sorgix la necessitat de dissenyar noves formes de protecció dels drets laborals i de desenvolupament de la funció investigadora i inspectora.
“Oportunitat” perquè, segons Parra, en estos moments "tenim l'oportunitat de dur a terme una labor inspectora més eficaç i adequada" entre altres qüestions per la finestra d'oportunitat que s'obri amb la intel·ligència artificial de realitzar "actuacions administratives automatitzades sense intervenció directa d'un funcionari" i basades en la mineria de dades que, tot i que ja estan previstes en la llei, encara no s'han posat en pràctica.
Al final de la seua intervenció, Silvia Parra, va voler recordar la prioritat que, en última instància, ha de guiar tant la labor inspectora com la investigadora:
“S'ha parlat d'algorismes, de nanotecnologia d'intel·ligència artificial... i jo crec que no hi ha res més modern que seguir reivindicant el compliment de la normativa laboral i de seguretat social; perquè això implica el compliment dels drets de les persones treballadores, que són la immensa majoria de la població del nostre país, i implica complir amb el dret a un treball digne i decent”.
Torne a gaudir del congrés
Les conferències del congrés van ser gravades íntegrament i es poden visionar lliurement.
Veure llista de reproducció de la gravació del congrés.
També es pot visionar cada sessió independentment:
Veure vídeo Part I, conté:
- Inauguració.
- "Obligacions de transparència i protecció de dades" d'Eva María Blázquez Agudo (UC3M).
- "Neurologia, Intel·ligència Artificial i Neurodrets" d'Ignasi Beltrán de Heredia Ruiz (UOC).
Veure vídeo Part II, conté:
- "Nova directiva de plataformes digitals i IA" d'Adrián Todolí Signes (UV).
- "Control tecnològic: videovigilància, control biomètric i emocions" d'Ana Belén Muñoz Ruiz (UC3M) i Miguel Rodríguez-Piñero Royo (US).
Veure vídeo Part III, conté:
- "Estratègies sindicals i negociació col·lectiva" de María Luz Rodríguez Fernández (UCLM).
- "Mesa d'Agents Socials" amb Manuel Juliá (AVALNET), José Varela Ferrio (UGT) i Mª Cruz Vicente Peralta (CCOO).
Veure vídeo Part IV, conté:
- "La relació entre Reglament de IA, directiva de plataformes i la normativa laboral" de Nastazja Potocka-Sione (Uni.lu).
- "La prevenció de riscos laborals i la IA" de José Luis Goñi Sein (UPNA) i Beatriz Rodríguez Sanz de Galdeano (UPNA).
Veure vídeo Part V, conté:
- "Processos de selecció algorítmica i discriminació" de Gemma Fabregat Monfort (UV) i Anna Ginés i Fabrellas (ESADE).
Veure vídeo Part VI, conté:
- "El sistema de responsabilitats per l'ús de l'IA: AEPD, ITSS i AESIA" de Jesús Mercader Uguina (UC3M).
- "Les sancions automatitzades en la Inspecció de Treball" de José María Goerlich Peset (UV).
- Cloenda.
A més, en la xarxa social X es poden veure els post del congrés amb el hastag #IATrabajo2024.
