El projecte "Algorismes extractius i neurodrets: reptes reguladors de la digitalització del treball" (ALEXNE) reunix un important grup d'investigadors (juristes i economistes) de la UV i d'altres universitats que porten anys estudiant els efectes de la digitalització en el mercat de Treball.
El projecte pretén abordar des d'una perspectiva multidisciplinària (dret i economia) els canvis que els algorismes estan provocant a l'equilibri intern del contracte de treball i com les institucions laborals han d'evolucionar per a continuar complint les finalitats per a les quals van ser creades. Este projecte s'emmarca en la cerca d'un Estatut dels Treballadors per al S. XXI.
La hipòtesi fonamental de partida és que, actualment, les empreses usen els algorismes de manera ofensiva per a reduir el poder de negociació de les persones treballadores. Així, mentre que la regulació de la vigilància electrònica es concep com a defensiva (detectar incompliments laborals), la realitat és que l'ús actual dels algorismes busca recopilar tota la informació possible del treballador per a poder extraure-li el màxim (encara que siga a costa de la seua salut o un injust repartiment de les rendes generades en l'empresa). El projecte es planteja que les anàlisis de política reguladora han de realitzar-se partint dels efectes que produïx eixa tecnologia en la relació laboral. Per tant, l'objectiu perseguit no és regular la tecnologia com fins ara, sinó conéixer els efectes d'esta en el contracte de treball per a proposar solucions, entre altres, a la discriminació algorítmica, riscos per a la salut de la direcció algorítmica, disminució del poder de negociació dels treballadors, i l'amenaça contra el jo inconscient de les persones treballadores.
Per primera vegada en la història, la intel·ligència s'està desconnectant de la consciència i, en l'àmbit econòmic-productiu, este procés està provocant un procés denominat la gran desconnexió empresarial (empreses gestionades per algorismes sense consciència ni empatia). Existix tota una ciència del comportament que analitza com influir en les persones mitjançant xicotets canvis en l'entorn. En este sentit, els algorismes poden fàcilment realitzar milions d'assaig-error amb cada treballador de manera automàtica fins a donar amb el nudge que modifique la seua conducta en favor de l'empresa. En este context se situen els neurodrets, un conjunt exploratori de drets que impedisquen a l'empresari usar les tecnologies més invasives per a conéixer les emocions o sentiments dels treballadors i usar-los en contra seua, i que també impedisca a l'empresari induir subliminalment al treballador a realitzar comportaments que no van en el seu benefici. El propòsit d'este projecte és valorar la necessitat d'articular un escut de protecció enfront d'estes invasions i oferir una solució a la seua altura.
Sens dubte, és el moment idoni per a abordar este tema. Actualment hi ha diverses normes en producció sobre esta matèria (a tots els nivells) i s'estan creant múltiples organismes nacionals i europeus a fi d'analitzar, controlar i aplicar les normatives enfront dels algorismes. Este projecte presenta una doble novetat en comparació a la literatura actual en la matèria:
- el focus de la investigació (holístic i multidisciplinar des d'una perspectiva de regulació dels efectes provocats.
- la matèria dels neurodrets com a manera de protegir les persones treballadores.
