El dret a l'habitatge es troba consagrat en l'article 25 de la DUDH i en l'art. 11 del Pacte Internacional dels Drets econòmics socials i culturals, com un dret humà inalienable. Tant la Carta Social Europea com l'article 47 de la Constitució Espanyola el reconeixen com un dret de tots, que ha de ser garantit pels poders públics mitjançant la promoció de les condicions necessàries per al seu compliment.

Una multitud de factors fan de l'accés a l'habitatge un dret històricament incomplit. L'escassetat d'habitatge públic o la precarietat laboral combinada amb els elevats preus de compravenda i lloguer són les causes directes més evidents. A més, les plataformes P2P de lloguer d'habitatges estan acreixent una problemàtica social que s'uneix a la gentrificació. La turistificació de les ciutats, quan es dona de manera incontrolada i desordenada, està provocant conflictes socials, afectant fins i tot l'accés a l'habitatge.

Aquesta càtedra realitza una activitat d'investigació sobre la manera en què les noves pràctiques econòmiques de plataformes digitals afecten el dret a un habitatge digne. Aquest treball està dirigit al fet que les Administracions Públiques desenvolupen regulacions i actuacions dirigides a solucionar un problema que afecta les necessitats bàsiques de la ciutadania i que repercuteix directa i indirectament en altres esferes de la vida de les persones com el dret al treball o a la mobilitat.