Dues noves sentències a Saragossa se sumen al pols que les mares solteres sostenen per a gaudir dels mateixos permisos que les famílies biparentales. (Sarah Babiker)
Dijous passat 4 de novembre el Tribunal Superior de Justícia d'Aragó donava la raó a dues treballadores de l'ensenyament que van denunciar amb el suport del sindicat CGT el que consideraven una discriminació: la negativa del seu ocupador, el departament d'Educació de la Comunitat Autònoma, de concedir-los el permís del segon progenitor per a cuidar dels seus bebés. Mares de famílies monomarentals, com altres dones en tot l'estat en la mateixa situació abans que elles, aquestes dues docents han hagut de recórrer a la justícia perquè es reconega el seu dret i el dels seus fills a gaudir del mateix període de permís de naixement que les famílies biparentales.
Un dia després de conéixer-se la sentència, Cristina Vallés, una de les mares, contestava al telèfon satisfeta després d'un procés que qualifica com “molt llarg, complex i angoixant”. Aquesta professora de secundària enumera tota la paperassa que comporta el naixement del bebé i la gestió del qual, com a família amb una sola progenitora s'assumeix en solitari: el propi permís de naixement, el registre del bebé, el llibre de família. Gestions a les quals se suma el carnet de família monomarental i “a partir d'ací presentar el permís del segon progenitor. Llavors ho sol·licites, et rebutgen, has de fer un recurs d'alçada: contractes a un advocat que estudie el cas, li has de comptar tot, preparar junts el recurs, pagar-li...”
Vallés va passar la voràgine dels primers mesos de criança amb alarmes del mòbil avisant-li dels terminis, pendent d'una resposta sobre l'ampliació del permís de naixement que mai va arribar. L'altra denunciant, mestra, sí que va rebre una resposta: negativa. Llavors denuncien Vallés va passar la voràgine dels primers mesos de criança amb alarmes del mòbil avisant-li dels terminis, pendent d'una resposta que mai va arribar. L'altra denunciant, mestra, sí que va rebre una resposta: negativa. Llavors denuncien.
Només són dos entre moltes altres mares afectades per la negativa del Departament d'Educació d'Aragó de concedir a les seues treballadores que han format famílies en solitari la possibilitat de gaudir del permís del segon progenitor. Mares que esperaven amb interés la sentència d'aquest cas, perquè “no han fet el pas perquè suposa econòmicament molts diners i una família sola monoparental no ens podem enfrontar a això”. Vallés explica que va ser gràcies al sindicat, i al fet que es va fer càrrec de l'advocat que van poder fer el pas de denunciar.
“Som un sindicat declaradament feminista i ens sentim molt orgulloses de fer costat a aquestes mares perquè són molt valentes per a inclinar la balança en els tribunals, que és el que han aconseguit”, celebra Lorena Hostalot de CGT en conversa amb El Salt Diari. La delegada sindical explica que el suport a aquestes treballadores se sustenta en dues qüestions bàsiques: d'una banda en l'àmbit laboral, des de CGT consideren que aquestes dones són objecte d'una “discriminació indirecta per sexe perquè la gran majoria d'aquestes famílies són encapçalades per una dona”, i d'altra banda, negar-los el permís del segon progenitor vulneraria “l'interés superior del menor i la menor, perquè tenien dret al mateix temps de cures independentment de la mena de família al qual pertanguen”.
Nova legislació, vells oblits
Compte Vallés com veia que en acabar les 16 setmanes que li corresponien per a cuidar al seu bebé, les filles i fills d'amigues i familiars podien estendre aqueixos mesos de cura familiar, amb una figura d'inclinació en la llar, mentre que el seu xicotet es veia forçat a ingressar en una escola infantil, alguna cosa que a més, considera, va perjudicar el bebé afectant el seu ritme de desenvolupament i acabant en una derivació a atenció primerenca. Haver de deixar al seu xicotet diverses hores en una institució mentre els bebés de les famílies biparentales es quedaven a casa suposa per a aquestes famílies una mostra molt clara de discriminació, que connecta, argumenta aquesta docent, amb la tendència de deixar al marge a un model de família considerat tabú històricament, com són les famílies monomarentals.
“El que crida l'atenció és que un govern que s'abandera en el progressisme i el canvi, un govern feminista, ens haja deixat a les families monoparentals de costat, més quan se sap que huit de cada deu famílies monoparentals som dones”, explica Vallés que considera que el govern ha legislat sobre la base d'un “model ranci de famila, només han pensat en aqueixa causística: en l'empresa privada i en l'home que fuig d'estudi. Un model de família d'home treballador, i mare cuidadora, no han pensat que podria haver-hi una altra diversitat familiar, han pensat només en el normatiu”.
En el mateix sentit a Hostalot el sorprenen les recents declaracions del ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Jose Luis Escrivá, que entrevistat per Canal Sud reconeixia que el tracte de les famílies monoparentals en la legislació sobre permisos comportava “problemes d'equitat”, que des de la seua cartera s'estarien abordant. “Des de CGT sabem que el govern ja sabia que aqueixa discriminació era ací i que s'ha obert a abordar-la a raiz que aquestes mares valentes, en aquest cas secundades per CGT hagen obert la lluita judicial que estan guanyant”. Per a aquesta delegada sindical és fonamental que el tema s'aborde tant legislativa com pressupostàriament. “Des de CGT sabem que el govern ja sabia que aqueixa discriminació era ací i que s'ha obert a abordar-la a raiz que aquestes mares valentes, en aquest cas secundades per CGT hagen obert la lluita judicial que estan guanyant”
Un any de batalla judicial
A les treballadores del departament d'Educació d'Aragó els ha tocat batallar en un context que en principi era favorable als seus drets, perquè precisament va ser en aquesta comunitat autònoma on el juny passat es va aprovar una instrucció dirigida a empleats i empleades públicas que formen una unitat familiar monoparental. “L'administració pública a Aragó ja ho reconeix, l'ajuntament de Saragossa a les seues treballadores ja se'l reconeix, llavors ens estan discriminant sent coneixedors que tenim el dret com a família monoparental”, explica Vallés. La docent recorda que ja es va instar al conseller d'Educació a negociar el tema dels permisos amb els sindicats, i que aquestes sentències haurien de consolidar un canvi.
“Tot apunta al fet que el departament d'Educació hauria de començar a reconéixer aquesta ampliació, i en qualsevol cas la via judicial està oberta i, com veiem, ens està donant la raó”, apunta per la seua part Hostalot. I és que a base de denúncies i organització sembla que les famílies monoparentals femenines estan conquistant judicialment els drets que els van ser negats en tramitar-se la llei de permisos de naixement iguals i intransferibles, una normativa que ampliava a 16 setmanes la llicència del segon progenitor en les famílies biparentales però que només concedia dues setmanes més de permís quan hi havia un sol progenitor.
A principis d'octubre, una mare canària aconseguia la primera sentència ferma que li atorgava les 16 setmanes de permís del segon progenitor. La sentència culmina el procés iniciat ja per moltes altres sentències favorables en Comunitat Valenciana, País Basc, Galiza, Castella Lleó o Catalunya. Amb el suport de sindicats o organitzades a través d'associacions que vénen denunciant el greuge comparatiu en els Permisos Iguals i Intransferibles des que es començara a debatre la seua aprovació, com l'Associació Mares Solteres per Elecció i la Federació d'Associacions de Mares Solteres, estan aconseguint forçar a les administracions a contemplar el que la legislació va deixar fora: el dret d'aquestes famílies a gaudir del mateix temps de permís i de cures en la llar.
Més informació:
