Les campanyes de prevenció han generat, des de l’inici, representacions socials de la sida que conformen un coneixement socialment originat, utilitzat i compartit per a orientar les respostes davant d’aquesta malaltia. Vist el fracàs de la informació genèrica, moltes vegades dirigida a la població "general", aquesta exposició posa la mirada en aquelles campanyes que s'han destinat a diferents categories socials, sexuals, ètniques i culturals, que aborden sense tabús els temes de la sexualitat, el plaer, la toxicomania, la malaltia i la mort, i faciliten una informació completa i explícita sobre els comportaments preventius adaptats a cada tipus de pràctica.
Des del silenci institucional dels primers temps de la sida fins a la poca incidència de les campanyes preventives actuals, l'exposició recorre alguns moments en l'evolució del discurs preventiu, que sovint corre en paral·lel als avanços científics i socials, i també als temps polítics.
Les campanyes de prevenció van ser el mitjà més important d'informació i coneixement, i de vegades l'únic, que va poder arribar a les comunitats afectades per la desinformació i el silenci institucional.
L'exposició també analitza altres aspectes de les representacions socials, com són la necessitat de posar fi a l'estigmatització de les persones infectades, potenciar-ne el respecte i dignificar la seua vida.
Amb els cartells i altres mitjans informatius s'han establert una sèrie de nodes epistemològics, entesos com a unitats en què conflueixen connexions a altres representacions socials, que formen un recull de coneixement que ens permetrà veure com s'ha entès la prevenció i quines actituds ha pogut modificar. Aquests nodes es presenten com a processos d'adquisició i formació de coneixements que incideixen en el cos social i individual.
