UVCulturaUV Logo del portal

VISCA EL CARRER!
La transformació de la mobilitat i de l'espai públic

Centre Cultural La Nau, Claustre

Horari: De dilluns a dissabte, de 08:00 a 22:00 hores. Diumenge i festius, de 10 a 14 hores
 
Entrada lliure
 
 
 
 
 
 

 
 
 
 
 
 
Organitza:
 
EMT Ajuntament de València
 
Col·labora:
 
 
Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València
Centre Cultural La Nau de la Universitat de València
 
Comissariat:
 
 
 
Gea21
Óscar Clemente
Begoña Pernas
Marta Román
 
 
 
 
 
 
 
 
El carrer ha mort... Visca el carrer!

El carrer és l'escenari principal de la nostra vida pública. Quan els carrers de les ciutats s'empobreixen, es tornen insegurs o —cosa que és pitjor— avorrits, la nostra vida pública retrocedeix. Llavors els interessos privats i les vides privades prenen el comandament i avancen per l'espai urbà, en forma de blocs autistes, d'inversions, de buits, d'embotellament, de càmeres de seguretat, i fan més difícil trobar solucions compartides als problemes. Què fa que el carrer visca? Persones amb interessos diversos i encara antagònics que han de conviure i compartir un mateix espai no segregat: xiquets i xiquetes, residents, comerciants, turistes, mitjans de transport, formes de viure i de guanyar-se la vida, rics i pobres, joves i vells. Usos variats i superposats de manera prou densa perquè la ciutadania es trobe i es reconega, perquè les persones tinguen l'oportunitat i l'obligació de veure amb els seus ulls què és una societat. Per açò, un espai públic viu és sempre conflictiu i planteja incessantment a la ciutadania els dilemes de la vida en comú.

Els carrers estan sempre en transformació. L'exposició recorre aquests canvis, mostrant les característiques de cada dècada, i sobretot la relació entre el social i l'urbà, entre la forma de construir i habitar ciutats i la identitat dels ciutadans: poble, massa, famílies, consumidors, individus, tribus o transeünts, el subjecte de la ciutat és inseparable del que passa en el carrer i de com el carrer es comporta i ho transforma.
 
 
 
 
 

 
 
 
 

Però, a més, les administracions intervenen en l'espai públic: per a mantenir les seues funcions bàsiques, però també per obrir pas a la incontenible pressió del canvi social o per moderar, frenar o mitigar els efectes que amenacen la seua supervivència. La forma de dissenyar ciutats o de regular l'ús de l'espai que compartim, d'establir maneres de transport o mobilitat determina quin tipus de carrer (i, per tant, de societat) es proposa a la ciutadania. Quan un barri reacciona davant les intervencions, és perquè està viu i té els seus propis interessos. D'aqueixos xocs han nascut millores i problemes majors, segons com s'haja gestionat el conflicte i la participació.

Perquè l'espai públic és com un joc de taula: ha de tenir regles iguals per a tots, però després cada jugador juga com vol. Com es creen aqueixes regles i es reparteix el joc forma part de l'essència de la democràcia local. L'exposició planteja un nou dilema: l'urbanisme ha sigut una eina de disciplina espacial en la societat de masses i ara està en crisis perquè no aconsegueix disciplinar els intensos fluxos de capital que circulen i els seus ràpids efectes. Només noves aliances entre el poder públic, la societat civil, els moviments socials, els empresaris i els comerciants poden resistir i limitar aquests efectes, sabent que el carrer pot viure i pot morir. Una altra vegada toca construir l'esfera pública entre les xarxes virtuals i la fam de sentit i de contacte de les persones.
 
 
 
 
 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies