Onze dones exposen a La Nau els seus territoris artístics de resistència

Carmen Calvo, Maribel Domènech, Teresa Cebrián, Rossana Zaera, Consuelo Chambó, Inmaculada Salinas, Ana Gesto, Diana Coca, Marina Núñez, Cristina Lucas i Myriam Negre exposen a l’edifici històric de la Universitat de València

El Centre Cultural de la Universitat de València acull a partir del 8 de maig i fins el 7 de setembre (Sala Estudi General) l’exposició ‘Dones: territoris artístics de resistència’, una selecció d’obres fetes per onze dones que reflexionen amb el seu exercici i quefer artístic (amb llenguatges i recursos molt diferents) sobre la societat i cultura que hem heretat i volem millorar. Els seus discursos conformen territoris de compromís, de denúncia, de revisió històrica, de resistència. Uns més poètics, altres més transgressors i irreverents. Tots rotunds. La invisibilitat de les dones està lligada a la historia, però els captiveris actuals provenen moltes vegades dels condicionaments estètics o patriarcals i això és el que permet descobrir aquesta mostra.

Les artistes valencianes Carmen Calvo, Maribel Domènech, Teresa Cebrián, Rossana Zaera i Consuelo Chambó, juntament amb Inmaculada Salinas, Ana Gesto, Diana Coca, Marina Núñez, Cristina Lucas i Myriam Negre, conformen la mostra comissariada per Irene Ballester Buigues en una aposta per visibilitzar les dones com a subjectes d’art i qüestionar el paper d’objecte passiu al qual han estat relegades per la cultura patriarcal.

‘Dones: territoris artístics de resistència’ mostra màquines de cosir, patrons i agulles, infografia projectada al terra, instal•lacions, vídeos, fotografies d’abans i d’ara i retalls de premsa. És per això que les peces seleccionades s’emmarquen en allò que Irene Ballester Buigues denomina “territori de resistència”, l’espai des d’on aporten nous significats.

Entre les peces d’aquesta exposició es troba en el primer lloc de la sala, un vestit de més de quatre metres d'ample i alçada, teixit amb cables elèctrics de l’artista Maribel Domènech. Para observar el mundo a una cierta distancia ens convida a reflexionar sobre l’apoderament de les dones mitjançant les noves tecnologies. La instal•lació que Rossana Zaera proposa amb El convite mostra tot tipus de peces de la seua àvia per parlar-nos d’un passat no sempre feliç. I en la peça La máquina del tiempo, on substitueix els fils d’una màquina de cosir pels seus cabells.

També hi ha un vídeo La liberté raissonnée de Cristina Lucas, l'última peça de la sala en la qual l’artista fa una revisió molt crítica sobre l'obra de Delacroix La llibertat guiant al poble perquè tot i que les dones han estat fent la revolució per aconseguir avanços socials, històricament no els han pogut gaudir.

D’altra banda, l’artista valenciana Carmen Calvo a partir de dues obres parla dels captiveris femenins en l’època del franquisme per mostrar alhora la situació actual de les dones.

La comissària Irene Ballester Buigues és doctora en Història de l'Art per la Universitat de València. Autora de El cuerpo abierto. Representaciones extremas de la mujer en el arte contemporáneo, un estudi sobre dones artistes que porten la representació de l’art a l’extrem. És així mateix la responsable a la Comunitat Valenciana del festival ‘Miradas de Mujeres’, un nou format d'esdeveniment cultural que treballa per la igualtat i els drets de les dones.

‘Dones: territoris artístics de resistència’ és una exposició que està vinculada amb la 7ena Trobada Estatal d’Organismes d’Igualtat de les Universitats Públiques que acollirà la Universitat de València els propers 5 i 6 de juny. Aquesta és la primera vegada que una universitat pública valenciana organitza la Trobada d’Unitats d’Igualtat. Organitzades per la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, aquestes jornades apleguen més d’un centenar de persones d’entre les responsables de les diverses Unitats i Organismes d’Igualtat de totes les Universitats Públiques i plantegen tres grans temes per al debat: la conciliació, la docència en igualtat i la investigació amb perspectiva de gènere.