© Celestí Crespo

 

 

 

 

El 20 de desembre de 2013 l'Assemblea General de les Nacions Unitat va declarar 2015 Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies Basades en la Llum per posar de manifest el paper fonamental que exerceixen la llum i les seues tecnologies en totes les activitats humanes. N’hi ha prou mirant al nostre voltant per a comprovar que les nombroses aplicacions de la llum han revolucionat la societat a través de la ciència, l'enginyeria, l'arquitectura, la medicina, l'energia, les comunicacions, la cultura, l'art o l'oci.

 

Dos dels objectius d'aquesta declaració són "promoure l'apoderament de la dona en la ciència" i "fomentar vocacions científiques en l'àmbit de la llum i de les seues aplicacions". Amb aquestes dues motivacions, un grup de persones pertanyents al Grup de Dones en Física de la Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) i a la Societat Espanyola d'Òptica (SEDOPTICA) hem estat treballant per visibilitzar la tasca d'alguna de les investigadores que han contribuït significativament a desenvolupar el camp científic de la llum, i a elles volem dedicar aquesta Exposició d’Investigadores en la llum i en les tecnologies de la llum. A més, és indubtable que donant visibilitat a la tasca d'aquestes científiques i reconeixent les seues aportacions en l'avanç de les tecnologies òptiques i fotòniques en la nostra Societat, crearem referents per a les futures generacions.

 

Moltes són les fites importants en la història de la ciència de la llum que commemorem enguany, i darrere de totes sempre trobem el nom d'un investigador: Alhazen, Fresnel, Maxwell, Einstein, Penzias, Wilson i Kao. Tots homes.

 

 

 

 

© Celestí Crespo

 

 

 

 

Tot i això, és absurd pensar que l'altra meitat de la humanitat ha estat absent en el decurs dels descobriments científics. Al llarg de la història de la ciència hi ha hagut dones valentes i brillants que, malgrat la prohibició explícita i la negació continuada de la seua vocació, han sabut obrir-se camí i ens han il·luminat amb els seus descobriments sobre la llum. És moment ara d'il·luminar-les a elles: aquesta exposició els ha de servir com a homenatge.

 

Gràcies a l'erudició de Madame de Châtelet i a la seua traducció dels Principia mathematica, el continent europeu va accedir a les teories de Newton. Martha Coston va ser la primera a dissenyar i fabricar un sistema de comunicació basat en bengales lluminoses per als vaixells que va contribuir a salvar moltes vides. Henrietta Swan Leavitt va descobrir el camí per a conèixer la grandària de la nostra galàxia i l'escala de l'univers. Hedwig Kohn va realitzar un minuciós treball en espectrometria i pirometria, avui considerats estàndards d'il·luminació. Katharine Burr Blodgett va inventar els vidres antireflectors i, per la seua banda, Yvette Cauchois va crear un espectrògraf de rajos X que va permetre descobrir nous elements del sistema periòdic. Maria Goeppert Mayer va donar nom a la unitat de secció d'absorció de dos fotons i Mary Louise Spaeth va inventar el làser sintonitzable de colorants i va desenvolupar els telèmetres làser. Rosalind Franklin va obtenir la famosa fotografia 51, que va provar experimentalment l'estructura helicoïdal de l'ADN mitjançant difracció de rajos X. Martha Jane Bergin Thomas va millorar les fonts d'il·luminació, sobretot bombetes i tubs fluorescents i Jean McPherson Bennet va aportar idees originals que són un referent en l'estudi de les superfícies òptiques. Finalment, Jocelyn Bell Burnell va descobrir els "fars" de l'univers, els púlsars.

 

Aquestes són sols una breu mostra de totes les investigadores que han treballat, que treballen i que treballaran en les ciències de la llum, l'òptica i les tecnologies basades en la llum. És la nostra obligació com a societat científica visibilitzar-les i donar a conèixer les seues aportacions i els aspectes exemplars de les seues vides. Quin millor moment per a fer-ho que durant aquest Any Internacional de la Llum i de les Tecnologies Basades en la Llum?