L'exposició Paco Bascuñán i Quique Company. L'equip Escapulari-O i altres derives evoca la crònica d'una amistat, descubreix les obres d'Escapulari-O (equip  format en anys de joventut pels dos creadors que, amb el temps, es convertirien en referents del disseny gràfic al nostre país) i recorre les posteriors “trobades” i col·laboracions professionals que donaren lloc a marques i emblemes que perviuen en l'imaginari de molts valencians.

 

Bascuñán (1954-2009) i Company (1954-2005) es conegueren a l'Escola d'Arts i Oficis de la nostra ciutat i allí decidiren unir-se i treballar junts, a quatre mans, durant un període. Després de separar-se, cadascun va seguir el seu camí, però –tot i ser molt diferents les seues respectives vides i carreres–, les ganes de continuar traient el suc de complicitats, la casualitat o el destí els va anar ajuntant en el transcurs del temps, i van originar, sens dubte, interessants projectes.

 

La història del disseny gràfic a València no es pot explicar sense destacar els seus noms. Les seues trajectòries, així com les dels grups de disseny als quals van pertànyer (Enebecé, La Nave...) són imprescindibles, però, tot i això, l'obra que junts van realitzar en els seus inicis, més personal i allunyada de disciplines, és encara avui desconeguda fins i tot per a alguns dels seus afins.

 

La revisió de l'Equip Escapulari-O (1973-1978), amb un treball en conjunt que ix per primera vegada a la llum en aquesta exposició, enriqueix amb nous matisos el discurs sobre l'art valencià en els darrers anys del franquisme i els primers de la Transició.

 

Consultar les fonts directes, aproximar-se als escenaris en què van viure i van treballar, percebre la seua quotidianitat, analitzar i nodrir-se dels seus arxius personals ha permès acostar-se, conèixer de primera mà els seus treballs, accedir a testimonis de família i amics i indagar en l’empremta de la seua memòria.

 

 

 

 

Equip Escapulari-O, S. T. (Apatrida), 1976

 

 

 

 

L'exposició no parla de disseny, encara que el disseny hi està latent: parla de dos artistes, de les seues anades i tornades, de les seues trajectòries vitals. És un repàs a la seua obra, però també és una mena de viatge en què subjauen paisatges físics i sentimentals del nostre entorn, de la nostra ciutat.

 

El recorregut comença amb Escapulari-O, al començament dels anys setanta. Dos joves comencen la seua singladura al barri del Carme, refugi en aquella època d'artistes i intel·lectuals. Són anys convulsos i ells decideixen unir-se per expressar, denunciar i cridar el seu descontentament davant la dictadura franquista en què viuen.

 

Sobre cartons gastats, fulls de paper arrancats, reversos de cartells, periòdics o calendaris plasmen els seus dibuixos, els seus collages, i transmeten missatges clars i valents a través d'imatges contundents esguitades de picades d'ullet i referències. És difícil distingir la mà de cadascun: qui començava un quadre i qui l’acabava. Pintaven i signaven com un únic. Les tècniques que van utilitzar –lletres de trepa, joc de transferibles (Letraset®), esprai, aiguada, grafit, collage...–, reflecteixen l'escassetat de recursos, però, així i tot, transmeten una íntima commoció, franquesa i força.

 

Avui aquestes peces, transgressores i absolutament avantguardistes, continuen sorprenent pel seu impacte visual i pel seu contingut. Moltes no s’han ensenyat mai: formaven part del seu aprenentatge, de la seua biografia. No es van plantejar portar-les més enllà del pis del carrer de la Bosseria on vivien.

 

Escapulari-O parla de compromís a través de l'art, de lluita per les llibertats –el descontentament i la protesta s’aboquen en les seues imatges–, però parla també de bohèmia, d'amistat, de participació, de tertúlies, de música, de bars. Viuen al centre d'una ciutat en què estan passant moltes coses i ells, d'una manera o una altra, en són testimonis i protagonistes.

 

Després de la seua dissolució, Bascuñán i Company s’ajuntaran amb Daniel Nebot per formar el grup Enebecé. Són els anys vuitanta: el disseny, els dissenyadors es converteixen en icones de modernitat. La “moguda” revoluciona les arts, la nova estètica envaeix els carrers, les empreses es transformen, començant pel canvi de la seua imatge gràfica. El treball flueix i les seues carreres comencen a consolidar-se.

 

 

 

 

Equip Escapulari-O, S. T. (Dossier 76), 1976

En 1984 es funda La Nave i el grup Enebecé s'integra en el col·lectiu de dissenyadors que va marcar una fita en la història del disseny valencià. Allí, des de la seua seu, una nau al carrer de Sant Vicent, van aprofitar l'impuls de la incipient autonomia per a crear molts dels símbols de les institucions que aleshores emprenien el seu camí. Són uns treballs que van aconseguir impulsar un nou estil i que van ser germen de nous reptes.

 

En 1985 Company i Bascuñán (al costat de Luis González) van crear el logotip d'ACTV i van assistir atònits a la conversió en imatge de culte d'aqueix símbol –que ells havien concebut per a un local de música electrònica, d'assaig i videoart–, per part d'una generació de joves que acudien un cap de setmana rere l'altre a la injuriada “ruta del bacalao” en diferents discoteques de la costa valenciana.

 

 

 

 

 

Equip Escapulari-O, Puig Antich, 1974

 

 

 

A mitjan dècada dels anys noranta, un altre projecte, La Esfera Azul, un espai cultural alternatiu, situat en un antic cabaret dels anys cinquanta que albergava i conjuminava diferents disciplines artístiques, torna a captar el seu interès i els activa la il·lusió de treballar junts. Allà desenvoluparan la imatge del local, exposaran les seues obres més personals i participaran en nombroses iniciatives.

 

Encara que distanciats en el temps, els projectes que els van unir i que es repassen en la mostra que presenta la Universitat conserven sempre alguna referència als codis, als missatges, als treballs de joventut. El fil conductor és el mateix. No s’ha trencat mai.

 

Quique i Paco van viure les seues vides d'una manera diferent; les seues carreres no s'assemblaven gens. Bascuñán ha sigut valorat i admirat. La seua trajectòria, continuada en el temps, sòlida i impecable, gaudeix d'autoritat i prestigi en el camp del disseny nacional i internacional. El treball de Company no ha rebut encara del reconeixement que mereix. Ell sempre es va moure per les vores, a la perifèria. La revolució tecnològica que va envair el món del disseny a la fi dels anys vuitanta i va posar a treballar enfront de l'ordinador els seus col·legues de professió no encaixava amb la idea romàntica, amb la filosofia d'artista bohemi que ell tenia. Els seus últims treballs van ser escassos però contundents, rotunds, sense concessions.

 

Des dels perspectiva que dóna el pas del temps, l'exposició Paco Bascuñán & Quique Company. L'equip Escapulari-O i altres derives pretén aportar nous enfocaments i reivindicar el treball conjunt de dos creadors que van atiaren sincers aires de compromís i modernitat en el disseny i l'art.