Juan Francisco Martínez i Manuela Pardo, professors del departament, son coautors de l'estudi, la presentació del qual va tindre lloc a l'Ajuntament de València el passat 6 de març.

Juan Francisco Martínez i Manuela Pardo, professors del departament de Direcció d'Empreses, han participat en l'estudi “Impacte econòmic de les Falles de la ciutat de València”. El treball ha sigut coordinat per José Manuel Pastor, també professor de la Facultat d’Economia i director de la Càtedra Model Econòmic Sostenible de València i Entorn - Mesval-, promoguda per l'Ajuntament de València i la Universitat de València. La presentació va tindre lloc a l'Ajuntament de València el passat 6 de març.

En la seua condició de gran esdeveniment, la celebració de Les Falles a València té un fort impacte econòmic a causa de l'augment en la demanda de béns i serveis, la qual cosa resulta en una despesa addicional per part de diversos participants en la festa. La investigació ha analitzat la despesa dels principals agents -falleres i fallers, comissions falleres, agrupacions, visitants i residents, empreses i administracions públiques-, que ascendeix a prop de 400 milions d'euros.

Per a conèixer la despesa dels fallers i falleres es va distribuir un qüestionari per WhatsApp seguint el mètode bola de neu, que va ser respost per més de 3.500 famílies falleres, representant a més del 10% de la població. Distingint entre aquelles llars amb almenys un membre en el quadre d'honor de la resta, es va identificar que una família fallera gasta de mitjana al voltant de 1.700 euros anuals (excloent la quota a la falla i les despeses realitzades en la mateixa), que aconsegueixen els 12.000 si algun membre és president i/o fallera major. La major part de la despesa es destina a indumentària, que ascendeix al 58% en les famílies sense membres en el quadre d'honor, reduint-se el pes al 43% en la resta, en incorporar-se una altra sèrie de despeses, com la indumentària particular, les atencions protocol·làries, etc. En total, la despesa realitzada per falleres i fallers és de 75 milions d'euros.

Les comissions falleres, amb una mitjana de 100 mil euros de pressupost, destinen de mitjana el 27% del mateix a la falla, repartint-se la resta entre les despeses de menjar i beguda (16%), despeses del casal (14%) i a sufragar el gran nombre d'activitats que realitzen al llarg de l'any (13%), completant-se el percentatge restant amb despeses de transport, impremta, flors, etc. Entre les 348 comissions de la ciutat s'estima una despesa de 35 milions d'euros.

Sens dubte, el gran agent de despesa en la festa fallera és el turístic. Pels carrers de la ciutat deambulen prop de 1,3 milions de persones, de les quals mig milió són residents i la resta es reparteix entre visitants regionals (448 mil persones), nacionals (200 mil) i internacionals (150 mil). Els seus patrons de despesa són diferents, així com el nombre de dies que gaudeixen les Falles i el nombre de nits que pernocten en allotjaments de pagament. Les dades de despeses s'han obtingut amb al voltant d'un miler d'enquestes a peu de carrer, mentre que el nombre de visitants i la seua procedència sorgeixen del big data proporcionat per Telefónica DataTech, sent aquest estudi el primer que ha pogut beneficiar-se de les tecnologies mòbils i aconseguint així una extraordinària precisió en els números. En total, la despesa turística ascendeix a 270 milions d'euros.

Si als anteriors els sumem les despeses en què incorren les agrupacions (mig milió), les empreses que col·laboren amb la festa (desplegament de mitjans de comunicació, col·locació d'antenes de telefonia mòbil, patrocinis, publicitat, etc., per valor de 8 milions) i la despesa de les diferents administracions públiques, d'entre les quals destaca l'Ajuntament de València, per més d'11 milions (a més d'altres 4 en subvencions, que no es consideren per a no incórrer en doble comptabilització), el total de despesa addicional que es genera durant les festes s'acosta als 400 milions d'euros.

Gràcies a la col·laboració de l'Ivie i utilitzant la metodologia de la matriu input-output s'ha calculat que aquestes despeses addicionals generen un impacte total en vendes que supera els 700 milions d'euros, amb un impacte en el PIB de 177 milions i 6.440 ocupacions. Cal destacar que, si bé les despeses estan més concentrats en el sector d'hostaleria i en els sectors tradicionals vinculats a la festa, destacant la indústria tèxtil, l'impacte total s'estén a pràcticament tots els sectors de l'economia valenciana, tant a nivell de vendes, com de renda i ocupacions. Aquest impacte representa un 0,29% del PIB de la província i un 0,53% en l'ocupació.

Els valencians, orgullosos de la nostra festa, som de sobres coneixedors del destacat impacte a nivell social i cultural de les Falles i ara, amb aquest estudi, podem constatar també la importància del seu impacte econòmic.

Si vols conèixer més sobre l'estudi, pots descarregar-te'l en www.uv.es/catedra-mesval