El passat 27 de desembre va faltar a València Antonio Rey González, un dels grans cultivadors i referents de la història de la psiquiatria al nostre país.

Home de gran cultura i fina intel·ligència, Antonio va formar part del planter de facultatius de l’antic Hospital Psiquiàtric de Bétera i va iniciar-se en l’àmbit dels estudis històrico-mèdics de la ma de José María López Piñero, que va dirigir la seua tesi doctoral sobre La introducción del moderno saber psiquiátrico en la España del siglo XIX (1981). Aquest important treball (que va precedir altres fites de la historiografia aparegudes en aquella dècada) i el seguit d’estudis biobibliogràfics que publicà en els anys següents continuen essent molt valuosos per a entendre la circulació de coneixements i el paper dels pioners i les primeres escoles en els inicis de la medicina mental a l’Estat espanyol. I també són encara ferramentes impagables altres obres de consulta com el diccionari d’epònims La psiquiatria y sus nombres (2000) i el repertori bibliogràfic Tres siglos de psiquiatria en España (1736-1975) (2006), que Antonio va impulsar i completar posteriorment en col·laboració amb col·legues com Lorenzo Livianos o Enric Jordà. Col·laborador de l’antiga Càtedra d’Història de la Medicina (on va coordinar un seminari permanent d’història de la psiquiatria), el seu magisteri va propiciar l’elaboració de varies tesis doctorals i la redacció d’un grapat d’articles i assajos, sempre molt ben escrits i documentats, sobre els grans actors, discursos, escenaris i controvèrsies de la psiquiatria espanyola. Vinculat a l’Associació Espanyola de Neuropsiquiatria al llarg de la seua trajectòria professional, fou el primer president de la seua Secció d’Història, que va expressar-li el seu reconeixement en un emotiu acte celebrat el 26 de maig de 2022 al Palau de Cerveró, seu valenciana de l’Institut Interuniversitari López Piñero.