Algemesí, 1969. És Professor Titular de la Universitat de València i membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero (UV) i Institut de Recerques en Cultures Medievals (IRCVM, UB). Ha estat Professor Ajudant Doctor de la Universitat Miguel Hernández (2010-2012), Professor Associat de la Universitat de València (2009-2010) i Professor i Director del Col·legi Concertat Maria Auxiliadora d'Algemesí (1998-2010). És doctor en Geografia i Història per la Universitat de València (2002), amb una tesi dirigida per Luis García Ballester, Jon Arrizabalaga i Ferran Garcia-Oliver. Ha estat becari predoctoral del CSIC (Institució Milá i Fontanals) de Barcelona (1996-1998). Forma part de l'equip de la línia de recerca Sciència.cat, repetidament finançada pel Govern espanyol i la Unió Europea amb projectes dirigits per Lluís Cifuentes des de la Universitat de Barcelona. En l'actualitat és IP2 del projecte del Ministerio de Ciencia e Innovación Vernacularidades en la ciencia medieval y renacentista: textos, creadores, profesionales (MICINN-AEI/FEDER PID2021-123419NB-I00). Les seues línies de recerca, centrades particularment a l'àrea cultural catalana durant la baixa Edat Mitjana, s'han adreçat a l'estudi de la pràctica de la medicina i la menescalia, els models assistencials en diversos municipis valencians, així com l'estudi sociològic del practicants de la medicina a partir de prosopografies. Entre les seves publicacions destaquen les monografies Medicina i promoció social a la Baixa Edat Mitjana (Corona d'Aragó, 1350-1410) (Madrid, CSIC, 2005),  La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval (Catarroja, 2009), Una ciutat medieval en cerca de la salut (Xàtiva, 1250-1500) (Catarroja - Xàtiva, Afers - Ajuntament de Xàtiva, 2019), L'hospital, la dona i el capellà: Sant Andreu de Mallorca (1230-1445) (Catarroja - Barcelona - Palma, Afers - Lleonard Montaner, 2022). Ha col·laborat en diverses edicions de documentació medieval valenciana, sobre pintors del gòtic i processos judicials. Actualment, treballa en la presència de la medicina en les corts de justícia medievals i modernes de la Corona d'Aragó; en els sermons de sant Vicent Ferrer, així com en la biografia d'alguns metges del segle XIV; i l'alquímia a València, entre altres.

Professor Titular d'Història de la Ciència de la Universitat de València i investigador de l'Institut Interuniversitari López Piñero d’Estudis Històrics i Socials sobre la Ciència. És doctor en Medicina per la Universitat d'Hamburg, màster en Filosofia per la Universitat Lliure de Berlín (FU) i metge especialista en Psiquiatria format a l'Hospital Clínic Universitari de València. Ha estat becari predoctoral del Servei Alemany d'Intercanvi Acadèmic (DAAD) i contractat postdoctoral del CSIC i de la Universitat de Luxemburg. Ha realitzat estades formatives i de recerca en diverses institucions acadèmiques d'Europa i Amèrica Llatina i ha estat professor convidat a la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf i la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM), entre d'altres. És autor de les monografies Der junge Foucault und die Psychopathologie (Berlin, 2008), La ciencia del alma (Madrid/Frankfurt, 2013), El discurso psicopatológico de la modernidad (Madrid, 2018) i Las políticas de la locura (València, 2023), així com de nombrosos articles i assaigs dedicats a la història i la filosofia de la psiquiatria, la psicologia i la medicina.

Llicenciat en Física per la Universitat de València i doctor en Història de la Ciència per la Universitat d'Oxford. Ha estat coordinador del Departament de Documentació i Recerca del Museu Nacional de Ciència i Tecnologia de Madrid, així com investigador postdoctoral del Departament de Filosofia i del Centre d'Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre de l'Institut Interuniversitari López Piñero d'Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Tecnologia, Medicina i Mediambient, ha estat investigador convidat en diferents centres com l'Imperial College de Londres, la Universitat de Manchester o la Chemical Heritage Foundation de Filadèlfia. La seua recerca s'ha desenvolupat en l'àmbit de la història de l'astronomia en els segles XIX i XX, la ciència en l'esfera pública, la instrumentació científica i els museus de ciència i tecnologia.

Articles (selecció)

• Pedro Ruiz-Castell, “The Public Image of Soviet Science During Franco’s Spain”, HoST - Journal of History of Science and Technology, 18 (2024), 54-73.
• Pedro Ruiz-Castell, “Diálogos entre ciencia y literatura: notas sobre Frankenstein o el moderno Prometeo, de Mary W. Shelley”, Acta Scientiarum. Language and Culture, 43 (2021), e55061.
• Pedro Ruiz-Castell, “Los orígenes del MUNCYT y la construcción del patrimonio científico-tecnológico en la España de la transición”, Dynamis 40 (2020), 479-503.
• Pedro Ruiz-Castell, “José M. Melià Bernabéu «Pigmalión» y la divulgación de la astronomía en la Valencia de la primera mitad del siglo XX”, Dynamis 37 (2017), 433-455.
• Pedro Ruiz-Castell, “Making telescopes and partying with the stars: Amateur astronomy in Spain during Franco’s dictatorship”, Journal for the History of Astronomy 47 (2016), 194-209.
• Pedro Ruiz-Castell, “La Gran Guerra i la recerca científica i tecnológica”, Afers 82 (2015), 647-662.
• Pedro Ruiz-Castell, “La collection scientifico-médicale de l’Université de Valence: réflexions sur la construction de la connaissance scientifique”, THEMA. La revue du Musée de la civilisation, 1 (2014), 165-174.
• Pedro Ruiz-Castell, “Seeing the Invisible: The Introduction and Development of Electron Microscopy in Britain, 1935–1945”, History of Science 51 (2013), 221-249.
• Pedro Ruiz-Castell, Ignacio Suay Matallana, Juan Marcos Bonet Safont, “El cometa de Halley y la imagen pública de la astronomía en la prensa diaria española de principios del siglo XX”, Dynamis 33 (2013), 169-193.
• Pedro Ruiz-Castell, “Priority claims and public disputes in astronomy: E.M. Antoniadi, J. Comas i Solà and the search for authority and social prestige in the early twentieth century”, British Journal for the History of Science 44 (2011), 509-531.
• Pedro Ruiz-Castell, “El estado de la astronomía en la España de la II República”, Llull 33 (2010), 109-122.
• Pedro Ruiz-Castell, “Los desafíos de los museos de ciencia”, Museologia e Patrimônio 2 (2009), 98-105.
• Pedro Ruiz-Castell, “Els eclipsis totals de Sol: un punt d’inflexió en el desenvolupament de l’astronomia i l’astrofísica a l’Espanya de principis del segle XX”, Actes d’Història de la Ciència i de la Tècnica 2 (2009), 235-252.
• Pedro Ruiz-Castell, “Scientific instruments for education in early twentieth-century Spain”, Annals of Science 65 (2008), 519-527.
• Pedro Ruiz-Castell, “Robert Ball y la divulgación de la astronomía en la Gran Bretaña Victoriana”, Cronos 7 (2004), 105-127

Llibres i capítols de llibre (selecció)

• Pedro Ruiz-Castell, Pablo Soler Ferrán, ENUSA (1972-2022): Cincuenta años de tecnología del uranio en España (Madrid: ENUSA, 2024).
• Pedro Ruiz-Castell, Historia de la tecnologia a través de veinte objetos (València: Institució Alfons el Magnànim, 2023).
• Pedro Ruiz-Castell, Melodías de ciencia (Salamanca: Amarante, 2021).
• Pedro Ruiz-Castell, “Reflexiones sobre la importancia de la historia y del patrimonio en los museos de ciencia y tecnología”, en F. Magalhães, L. Ferreira da Costa, F. Hernández Hernández, A. Curcino (coords.), Museología e património – Volume 7 (Leira: Escola Superior de Educação e Ciências Sociais - Politécnico de Leiria, 2021), pp. 45-57.
• Pedro Ruiz-Castell, “Scanning Electron Microscopy”, en C. C. M. Mody, J. D. Martin (eds.), Between Making and Knowing: Tools in the History of Materials Research (Singapore: World Scientific, 2020), pp. 503-512.
• Pedro Ruiz-Castell, “Setanta anys de ciència al País Valencià”, en G. Muñoz (ed.), El Magnànim: setanta anys de cultura valenciana (València: Institució Alfons el Magnànim, 2018), pp. 155-173.
• Antoni Roca, Pedro Ruiz-Castell, “The sky above the city: Observatories, amateurs and urban astronomy”, en O. Hochadel, A. Nieto-Galan (eds.), Barcelona: An Urban History of Science and Modernity, 1888-1929 (London, New York: Routledge, 2016), pp. 181-199.
• Pedro Ruiz-Castell (ed.), Beyond Public Engagement: New Ways of Studying, Managing and Using University Collections (Newcastle: Cambridge Scholars Publishing, 2015).
• Pedro Ruiz-Castell, “L’astronomia a les Illes Balears: de la Restauració a la Guerra Civil”, en Història de la Ciència a les Illes Balears. Volum V. De la Restauració a la Guerra Civil (Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, 2015), pp. 93-100.
• Pedro Ruiz-Castell, “Aspectes històrics dels estudis astronòmics”, in Història natural dels Països Catalans. Suplement: La Terra i l’Univers (Barcelona: Enciclopedia Catalana, 2012), pp. 17-30.
• Pedro Ruiz-Castell, “Twentieth-century scientific instruments: new resources for a new history of science in Spain”, en Catherine Ballé, Catherine Cuenca, Daniel Thoulouze (dirs.), Patrimoine scientifique et technique. Un projet contemporain (Paris: La documentation Française, 2010), pp. 223-226.
• Pedro Ruiz-Castell, “Una aproximación al patrimonio científico en España”, en Marcus Granato, Marcio F. Rangel (coord.), Cultura Material e Patrimônio da Ciência e Tecnologia (Rio de Janeiro: Museu de Astronomia e Ciências Afins, 2009), pp. 64-77.
• Pedro Ruiz-Castell, Astronomy and astrophysics in Spain (1850-1914) (Newscastle: Cambridge Scholars Publishing, 2008).
• Josep Simón, Néstor Herrán, Tayra Lanuza, Pedro Ruiz-Castell, Ximo Guillem (eds.), Beyond Borders: Fresh Perspectives in History of Science (Newscastle: Cambridge Scholars Publishing, 2008).
• Néstor Herrán, Josep Simón, Ximo Guillem, Tayra Lanuza, Pedro Ruiz-Castell, Jaume Navarro (eds.), Synergia: Primer Encuentro de Jóvenes Investigadores en Historia de la Ciencia (Madrid: CSIC, 2007).
• Pedro Ruiz-Castell, Gema Hebrero Domínguez, María José Martínez Pérez, Instrumentos de Topografía y Geodesia. Catálogo del Museo Nacional de Ciencia y Tecnología (Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 2007).
• Pedro Ruiz-Castell, Microscopios. Catálogo del Museo Nacional de Ciencia y Tecnología (Madrid: Ministerio de Educación y Ciencia, 2007).
• Pedro Ruiz-Castell, “Instrumentos científicos en la colección de Vincencio Juan de Lastanosa”, en Vincencio Juan de Lastanosa (1607-1681). La pasión de saber (Huesca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2007), pp. 159-165.
• Pedro Ruiz-Castell, “Els eclipsis totals de Sol de 1900 i 1905”, en A. Roca Rosell (coord.), Josep Comas i Solà astrònom i divulgador (Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2004), pp. 109-130.
• Pedro Ruiz-Castell, José R. Bertomeu Sánchez, J. Simón Castel, “Los fabricantes de instrumentos de la Universitat de València”, en J. R. Bertomeu, A. García Belmar (eds.), Abriendo las cajas negras (Valencia: Universitat de València, 2002), pp. 367-380.

Psicòleg. Doctor en Documentació. Membre del grup d'investigació UISYS (Unitat d'Informació i Investigació Social i Sanitària).