[Biografia, versió en valencià]

Biografia:

El Dr. Walter D. Furlan va obtindre el títol de doctor en Física per la Universitat Nacional de La Plata (Argentina) l’any 1988. Actualment és professor d’Òptica a la Universitat de València (Espanya) des de 2010. La seua investigació abasta el camp de l’Òptica, amb un enfocament inicial en els formalismes d’espai de fases i, posteriorment, en el disseny i les aplicacions d’elements òptics difractius amb geometries aperiòdiques. En l’actualitat és codirector del Diffractive Optics Group, on la investigació se centra principalment en el disseny de lents difractives estructurades i les seues aplicacions en el atrapament òptic i l’oftalmologia.

Indicadors generals de qualitat de la producció científica
Nombre de sexennis d’investigació: 6
Tesis doctorals dirigides en els últims 10 anys: 9
Índex h: 24

Llibres i capítols de llibres

• Instrumentos ópticos y optométricos: Teoría y prácticas (UV-Materials, 1998).

• Fundamentos de optometría. Refracción ocular (UV-Materials, 2009, 2a ed.).

• “Basic ophthalmic instruments” en el llibre Handbook of Visual Optics (Taylor and Francis Books Inc., ed. Pablo Artal, 2017).

Projectes i contractes
Participació en més de quinze projectes competitius, tant autonòmics com nacionals, sent investigador principal en la majoria d’ells.
Responsable de més de deu contractes amb empreses en projectes d’I+D relacionats amb la seua especialitat.

Patents
Coautor de 5 patents nacionals, 2 d’elles amb extensió internacional.

Gestió

• Membre de la Comissió de Doctorat del Programa “Optometria Avançada i Ciències de la Visió”, Universitat de València (2009–actualitat).

• Secretari del Departament d’Òptica de la Universitat de València (2000–2006).

• Vicedegà de la Facultat de Física de la Universitat de València (2010–2012).

• Director del Màster Oficial “Optometria Avançada i Ciències de la Visió”, Universitat de València (2019–2024).

Altres

• Membre del Editorial Board de la revista Clinical Optometry (Ed. DovePress).

• Membre del Editorial Board de la revista Photonics (Ed. MDPI).

Javier Garcia va obtindre el seu grau i el doctorat en Física per la Universitat de València els anys 1989 i 1994, respectivament. Actualment és catedràtic d’Òptica a la Universitat de València, Espanya, des de 2008. La seua activitat investigadora s’ha centrat en el processament òptic d’imatges i la interferometria. Ha publicat més de 150 articles en revistes amb revisió per parells i és autor de més de 15 patents. Les seues línies d’investigació s’han fonamentat en l’òptica de Fourier, especialment en la interferometria i la formació d’imatges amb speckle, la holografia, la superresolució en imatge, el sensat i la metrologia.

A més de les tasques acadèmiques, ha desenvolupat projectes per a empreses privades en l’àmbit de la microscòpia (Proiser) i de la inspecció i metrologia (Airbus), entre altres, i ha participat en diverses empreses emergents amb seu a Israel (Lenslet Labs, PrimeSense, Continuse Biometrics).

He treballat com a professor universitari des que vaig acabar la llicenciatura (1988) i ho he fet en diverses universitats: la Universitat Politècnica de Catalunya (el curs 1988-89), la Universitat Politècnica de València (1989-1991) i la Universitat Jaume I (uns mesos el 1991). Al novembre de 1991 vaig incorporar-me a la Universitat de València com a Ajudant LRU. El 1996 vaig guanyar una plaça de professor titular, que va passar a ser una plaça de catedràtic d’universitat l’any 2011. El Ministeri m’ha reconegut sis trams de docència (quinquennis) i cinc trams d'investigació (sexennis).

En els meus 37 anys de docència he impartit diverses matèries (física general, òptica general, cursos de laboratori, òptica quàntica i òptica no lineal), amb prop de 5.000 hores de classe. Cal destacar la meua tasca continuada en l’ensenyament de l’òptica quàntica des de 1992 i de l’òptica no lineal des de 1997. En aquest context, he dirigit o codirigit un total de set tesis doctorals, dotze tesis de màster o treballs d’investigació de tercer cicle, així com vintiun treballs finals de grau.

Pel que fa a la investigació, he treballat en el camp de l’òptica quàntica i de l’òptica no lineal: física del làser (des de 1988), dinàmica espaciotemporal de sistemes òptics (des de 1995), incloent-hi investigació experimental (des de 2003), fluctuacions quàntiques en cavitats no lineals (des de 2005) i l’estudi dels quantum walks (des de 2003). Resultat d'aquesta activitat són més d'un centenar de publicacions científiques, 95 en revistes indexades al JCR.

Publicacions SCI (en Q1): 124 (55); citacions / h-index (Scopus, 16 de generde 2023): 3162 / 32.

És llicenciat i doctorat en Física per la Universitat de València els anys 1990 i 1996, respectivament. L'any 1997 va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat en aquesta Universitat, on actualment és Catedràtic d'Òptica.

És codirector del Laboratori d'Imatge i Display 3D des de la seva creació l'any 1999. Aquest grup de recerca (https://www.uv.es/imaging3/) té una àmplia experiència en el desenvolupament de tècniques d'inspecció òptica 3D per a aplicacions biomèdiques. Des d'aquesta posició de lideratge, ha realitzat un gran nombre de projectes de recerca en les àrees de difracció òptica, tècniques d'imatge integral/plenòptica i microscòpia òptica 3D d'alta resolució. Actualment, manté una col·laboració estable amb diferents grups estrangers; entre d'altres, col·labora amb fluïdesa amb la University of Connecticut (EUA), la University of Memphis (EUA), la Universidad Nacional de Colombia, la Universitatea Politehnica din Bucureşti (Rumania), la Universitatea din Bucureşti (Rumania), la Dongseo University (Corea del Sur), la Hankyong National University (Corea del Sur), la Kwangwoon University (Corea del Sur), la Chiao-Tung National University (Taiwán) i la Nanyang Technological University of Singapore.

Ha publicat més de 200 contribucions científiques (més de 120 articles científics en revistes d'impacte internacional) en tots aquests temes, a més de 5 capítols de llibres tècnics. Aquests inclouen diverses contribucions convidades, com els tres articles convidats a Proceedings of the IEEE (en primer lloc a la categoria d'enginyeria elèctrica de la revista Journal Citation Reports), un article convidat a Progress in Optics, un article al número especial "Optics in 2011" (que inclou les 50 contribucions més interessants a l'Òptica cada any, segons l'editor) de la revista Optics and Photonics News, una contribució convidada en aquesta mateixa revista i 4 publicacions a SPIE Newsroom. Actualment, també és editor de la revista Journal of Information and Communication Convergence Engineering publicada per l'Institut de Corea d'Enginyeria de la Informació i la Comunicació. El 2014, 2015 i 2019 va ser guardonat amb el premi Fumio Okano al millor paper 3D patrocinat per la Japan Broadcasting Company (Nippon Hōsō Kyōkai, NHK). Ha publicat unes 80 contribucions en conferències (unes 50 presentacions convidades), patrocinades per les societats científiques més prestigioses de la seva àrea, com ara l'Optical Society of America (OSA), l'Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), la Society of Photo- Optical Instrumentation Engineers (SPIE), la International Commission for Optics (ICO), la European Optical Society (EOS) o la Korean Information Display Society (KIDS).

Ha estat membre del Comitè Organitzador tant de conferències científiques locals com de congressos internacionals. En particular, va ser coorganitzador del prestigiós simposi Focus on Microscopy l'any 2007, i des de llavors és membre del Comitè Científic d'aquesta trobada internacional anual.

Ha recaptat més de 3.500.000 € en finançament per a la recerca, ja sigui com a investigador principal o com a membre dels equips de recerca. És co-inventor de 17 patents (7 internacionals i 10 nacionals). Entre ells, 14 estan relacionats amb l'adquisició i visualització d'imatges en 3D. És soci fundador de DOITPLENOPTIC S.L., empresa spin-off de la Universitat de València, que actualment explota una d'aquestes patents. Actualment, dues patents més estan en procés de ser llicenciades/explotades per empreses tant de la UE com dels EUA.

Ha supervisat13 tesis doctorals (2 d'elles van obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat), 10 tesis de màster (o equivalent) i els treballs desenvolupats durant l'estada de nombrosos investigadors i estudiants visitants. Un bon nombre d'aquests estudiants finalment van obtenir posicions fixes en universitats/institucions/empreses nacionals o estrangeres (per exemple, a Espanya, la Universidad de Castilla-La Mancha, la Universitat Jaume I o Indra Sistemas S.A., i a l'estranger, l'Oficina Europea de Patents a Alemanya o la University of Memphis als EUA).

Enrique Silvestre és llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat de València (1986), i Doctor en Física per la Universitat de València (1999), amb Premi Extraordinari de Doctorat. Actualment és catedràtic d’Òptica en el Departament d’Òptica i Optometria i Ciències de la Visió, i membre de l’Institut de Ciència de Materials de la Universitat de València. Va començar la seua activitat investigadora en Òptica i Fotònica en 1995. Durant una estada postdoctoral (1999–2000), va estar en el Departament de Física de la Universitat de Bath, R.U.

Ha publicat 69 articles en revistes indexades (46 en el primer quartil de la corresponent categoria), amb 2794 cites i un índex h de 25 (WoS Core Collection).

Les seues àrees d’interés se centren en el camp de la teoria de guies d’ones i en la modelització i disseny de guies d'ones i fibres òptiques —en particular, fibres de cristall fotònic—, làsers de fibra, microressonadors òptics, efectes no lineals en sistemes guiadors, i coherència òptica.

[Biografia, versió en valencià]