L'investigador Eduard Xavier Montesinos Sansaloni ha rebut el títol de doctor en Economia Social pel IUDESCOOP, Universitat de València, per la seua tesi «Anàlisi de la col·laboració públic-privada a l'entorn de l'economia social», codirigida per Domingo Ribeiro Soriano i Dolores Botella Carrubi
La tesi va ser defesa el passat 6 de febrer a la Universitat de València. El tribunal el va compondre la presidenta de CIRIEC-España, Adoración Mozas (Universitat de Jaén); Mª Ángeles López Cabarcos, de la Universitat Santiago de Compostel·la, i Francisco Javier Sendra García.
Segons explica el seu autor, la col·laboració públic-privada (CPP) constituïx un element clau per al desenrotllament i la competitivitat de cooperatives i entitats de l'economia social. La seua rellevància radica en el fet que facilita l'accés a recursos econòmics i tècnics, així com la posada en marxa de projectes amb alt impacte social i mediambiental. Encara que inicialment estes aliances se centraven en la provisió de servicis bàsics i infraestructures, actualment evolucionen cap a models orientats a la innovació, la sostenibilitat i l'alineació amb marcs normatius europeus com la CSRD i els Objectius de Desenrotllament Sostenible de l'Agenda 2030.
No obstant això, este tipus de col·laboració planteja desafiaments relacionats amb la distribució de riscos, la governança i possibles desequilibris en la influència d'actors amb major capacitat financera. Diverses investigacions evidencien beneficis significatius per a l'economia social, com la millora en la prestació de servicis, una major eficiència en l'ús de recursos i l'enfortiment de la seua missió social.
La tesi s'articula en tres estudis: el primer realitza una anàlisi bibliomètrica per a identificar tendències acadèmiques, autors influents sobre la temàtica i qüestions centrals, destacant instruments com els social impact bonds i la governança col·laborativa. El segon examina l'impacte de la CSRD en el finançament públic de projectes d'I+D, assenyalant barreres estructurals per a l'economia social, però també oportunitats quan existix un clar impacte sostenible.
En últim lloc, compara la innovació i assignació de fons entre entitats socials i empreses capitalistes, concloent que, malgrat unes certes desigualtats, l'economia social pot captar finançament rellevant quan els seus projectes s'alineen amb prioritats polítiques i criteris d'impacte.
