El passat 2 de juny va tindre lloc la defensa de la tesi doctoral del professor colombià Néstor Alfonso Rodríguez Espinosa, qui va obtindre el grau de doctor amb la qualificació de cum laude pel seu estudi titulat «Influència de la regulació financera en els indicadors d'impacte econòmic i social de les cooperatives d'estalvi i crèdit. Cas del cooperativisme colombià». La tesi va ser dirigida pel professor José Luis Monzón, director de CIRIEC-España i president d'Honor de CIRIEC-Internacional, i per César Sánchez Álvarez, professor del departament de psicologia i sociologia de la Universitat de Saragossa, membre del grup d'investigació GESES, d'estudis sobre el tercer sector i economia social.
El tribunal va estar integrat per Inmaculada Carrasco Monteagudo, professora de la Universidad de Castilla-La Mancha i directora de l'Observatori Iberoamericà OIBESCOOP; Teresa Savall Morera, professora de la Universitat de València, i Mario Radrigán, professor de la Universidad de Santiago de Chile.
La investigació analitza les relacions entre la regulació financera, vulnerabilitat social, principis cooperatius i el comportament creditici de les organitzacions de l'economia social i solidària colombianes, la principal font de les quals d'ingressos prové de la col·locació de crèdits. Mitjançant un enfocament relacional basat en índexs compostos i l'anàlisi d'una àmplia base d'informació administrativa i financera, l'estudi aporta evidència empírica sobre un tema de creixent interés per a la investigació acadèmica i per al disseny de polítiques públiques.
D'acord amb l'autor, entre les principals troballes s'evidencia que les persones en condició de major vulnerabilitat social presenten menors nivells d'accés al crèdit, la qual cosa posa de manifest l'existència de processos d'exclusió financera relativa. No obstant això, una vegada accedeixen al crèdit, no registren nivells de morositat significativament superiors, resultat que qüestiona enfocaments deterministes que equiparen vulnerabilitat social amb alt risc creditici.
La investigació mostra també que una major intensitat reguladora no s'associa automàticament amb menors nivells de vulnerabilitat social. Per contra, la regulació financera incideix principalment sobre les condicions d'accés al crèdit mitjançant requisits formals que determinen qui pot accedir i qui queda exclòs, interpretació que va ser igualment recolzada per les entrevistes realitzades a directius, experts i actors del sector solidari.
Finalment, els resultats indiquen que la materialització financera dels principis cooperatius no presenta una relació directa amb la reducció de la vulnerabilitat social, encara que sí que contribueix a l'enfortiment de la sostenibilitat organitzacional, la governança institucional i les capacitats de gestió de les organitzacions estudiades.
La tesi constitueix una contribució original a l'estudi de l'economia social i solidària en integrar, mitjançant un enfocament empíric i relacional, dimensions socials, reguladores, institucionals i financeres que tradicionalment han sigut analitzades de manera independent.
