Logo de la Universitat de València Logo Doctorat en Economia Social Logo del portal

La investigadora Ana Luisa Martinho, doctora per la seua tesi sobre «Treball inclusiu i digne per a les persones en situació de vulnerabilitat»

  • 6 de març de 2023
Imatge desprès de la defensa
Ana Luisa Martinho, tercera començant per l'esquerra, després de la defensa de la seua tesi amb les seues directores i tribunal.

El passat 20 de febrer va tindre lloc la lectura i defensa de la tesi doctoral d'Ana Luisa Martinho, alumna del Programa de Doctorat en Economia Social del IUDESCOOP-Universitat de València. La tesi porta per títol «Treball inclusiu i digne per a les persones en situació de vulnerabilitat: de les polítiques a les metodologies d'acompanyament en les organitzacions de l'economia social». Les seues directores de tesis han sigut les professores Gemma Isabel Fajardo García, Professora de Dret Mercantil de la Universitat de València (UV), i Deolinda Aparicio Meira, Professora de Dret del Politècnic de Porto-Portugal.

El passat 20 de febrer va tindre lloc la lectura i defensa de la tesi doctoral d'Ana Luisa Martinho, alumna del Programa de Doctorat en Economia Social del IUDESCOOP-Universitat de València. La tesi porta per títol «Treball inclusiu i digne per a les persones en situació de vulnerabilitat: de les polítiques a les metodologies d'acompanyament en les organitzacions de l'economia social». Les seues directores de tesis han sigut les professores Gemma Isabel Fajardo García, Professora de Dret Mercantil de la Universitat de València (UV), i Deolinda Aparicio Meira, Professora de Dret del Politècnic de Porto-Portugal. El tribunal va estar format per Fernando Marhuenda Fluixá, Catedràtic de Didàctica i Organització Escolar de la UV (president); Marisa Roriz Ferreira, Professora de Màrqueting for non-profit del Politècnic de Porto (secretària), i Aitor Bengoetxea Alkorta, Professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat del País Basc/ Euskal Herriko Unibertsitatea. La tesi va obtindre la qualificació màxima. 

Segons explica l'autora, aquesta investigació analitza, en un context de transició justa i inclusiva, l'àmbit de la inserció sociolaboral de les persones en situació de vulnerabilitat, a partir de les polítiques que el configuren i de les metodologies de seguiment en les organitzacions de l'economia social (OES).

Encara que el dret al treball està consagrat legalment com un dret universal, per a una àmplia gamma de grups classificats com a vulnerables, desfavorits o en situació de desavantatge, aquest dret no està garantit. Aquesta investigació se centra en les OES «tant per la seua idoneïtat quant a la finalitat i els principis que guien el seu funcionament com per la seua tradició i importància quant a la intervenció en l'àmbit del treball inclusiu». De fet, segons la tesi aquestes organitzacions exerceixen un paper central però poc visible en aquest àmbit. A Portugal, a causa de l'absència de polítiques específiques i articulades i a la incipient producció i difusió científica sobre el tema, el camp pot considerar-se poc estructurat i aquest estudi pretén contribuir a la seua delimitació.

Així doncs, i donat el caràcter exploratori d'aquesta investigació, l'autora ha seguit un enfocament metodològic qualitatiu. El disseny de la investigació es configura entorn de nou estudis de cas portuguesos i es complementa amb l'anàlisi documental de dèsset polítiques portugueses de suport a les OES i la consideració de cinc experiències espanyoles com a inspiració per a l'anàlisi de la realitat portuguesa.

Els resultats apunten a l'existència d'un camp empíric de facto, és a dir, a les pràctiques de les organitzacions que acompanyen a les persones vulnerables a integrar-se en el mercat de treball, utilitzant formes jurídiques que no van ser dissenyades específicament a aquest efecte. La diversitat i la innovació es van verificar en les respostes de les persones acompanyades pels professionals -denominats agents d'inserció- per als quals aquest estudi traça un perfil funcional.

Els resultats van permetre formular un conjunt de línies d'actuació dirigides als següents actors que configuren l'àmbit en estudi a Portugal: i) OES de segon nivell; ii) responsables polítics i legisladors; iii) institucions d'ensenyament-aprenentatge; i finalment, iv) professionals que acompanyen a les persones en situació de vulnerabilitat.