La teledetecció tracta sobre l’adquisició de dades des de sensors de radiació instal•lats en plataformes espacials i el seu tractament posterior per tal d’obtenir informació sobre el nostre entorn. És una disciplina que es basa en magnituds mesurables i en hipòtesis contrastables, que requereix una bona capacitat d’anàlisi i síntesi i que ofereix a la societat resultats directes que milloren el nostre coneixement del món físic. Dins de la teledetecció podem englobar productes meteorològics, aplicacions destinades a millorar els rendiments agrícoles, el cartografiatge del terreny, el control de les sequeres i els desastres naturals, la recerca de nous jaciments miners, la gestió forestal, l’ordenació del territori, i un llarg etcètera que no ha fet més que començar, ja que es tracta d’una disciplina jove. L’interès per a la societat dels estudis científics que es realitzen a partir de dades de teledetecció sobre les facetes més variades del nostre entorn és fàcilment justificable, tenint en compte la gran quantitat d’aplicacions operatives que proporcionen els resultats científics que se n’obtenen. La teledetecció subministra mapes temàtics del nostre planeta, trets i paràmetres d’interès relacionats amb l’aigua, el sòl, els conreus i la vegetació natural, i subministren informació periòdica i actualitzada, faciliten el seguiment continu i a llarg termini, i ajuden a la presa de decisions als gestors en aquests àmbits. Estableix una forma d’estudi de zones sense accés i/o amb mínim suport de camp. La teledetecció també s’aplica a estudis sobre l’espai exterior i contribueix a entendre millor l’univers que ens envolta.