Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Universitat de València

La teledetecció és una disciplina que es fonamenta en magnituds mesurables i en hipòtesis contrastables, la qual requereix una bona capacitat d'anàlisi i síntesi, i la qual ofereix a la societat resultats directes que permeten una millor gestió de l'entorn. Dins de la teledetecció podem englobar productes meteorològics, aplicacions destinades a millorar els rendiments agrícoles, al cartografiat del terreny, al control de les sequeres i els desastres naturals, a la cerca de nous jaciments miners, a la gestió forestal, a l'ordenació del territori, i un llarg etcètera que no ha fet més que començar, ja que es tracta d'una disciplina jove.

L'interès per a la societat dels estudis científics que es realitzen a partir de les dades de teledetecció sobre els més diversos aspectes del nostre entorn és fàcilment justificable donat la gran quantitat d'aplicacions operatives que proporcionen els resultats científics que s'obtenen amb ella. La teledetecció suministra mapes temàtics, trets i paràmetres d'interès relacionats amb l'aigua, el sòl, els cultius i la vegetació natural, suministrant informació periòdica i actualitzada, facilitant el seguiment periòdic i a llegar termini i ajudant a la presa de decisions als gestors d'aquests àmbits. Proveeix una forma d'estudi de zones sense accés i/o amb un mínim suport de camp. S'empra en temes d'agricultura, planificació, gestió del reg, impactes agroalimentaris, medi ambient i riscos naturales i en la planificació que realitzen els responsables del sector públic en diversos àmbits. 

Quan parlem de la utilitat de la teledetección amb vista a l'aplicació en planificació regional o avaluació d'impactes mediambientals, hem de destacar la dimensió temporal i espacial implícita en tots dos tipus de processos, i com la teledetecció pot fer-los front. Per esmentar exemples concrets pel que fa a l'escala temporal, la teledetecció és capaç de detectar informació sobre fenòmens i processos ocorreguts en períodes molt amples, com ara la informació relativa a la formació i erosió de sòls, però també successos com ara incendis o l'explosió d'un reactor nuclear, que en qüestió de segons poden tenir conseqüències catastròfiques per al medi ambient i el desenvolupament de la societat. I tots aquests processos poden ser enregistrats i per tant analitzats des de l'escala local i regional fins l'escala global o planetària, per la qual cosa es necessita implementar metodologies d'anàlisi de la informació continguda a les imatges digitals que ens proporcionen els satèl·lits, la qual cosa obri noves vies d'investigació i per tant de realització de tesis doctorals en el context d'un Doctorat de Teledetecció com el que proposem.

Ara per ara la teledetecció s'ha consolidat com una font d'informació geogràfica de gran interès, a la qual es reconeix el seu extraordinari potencial científic i d'aplicació. Les característiques d'aquesta informació en relación tant al poder de resolució dels sensros com al seu format digital, seguit dels avanços en el camp de la microinformàtica i el disseny de programes de computació específics, han permès a més generar una metodologia consolidada per al tractament de la informació geogràfica, a constituir-se en l'única capaç de suministrar una informació vital per a l'enteniment i anàlisi dels processos relatius a la planificació regional i ambiental.

La teledetecció ve subministrant dades de la superíficie terrestre i els oceans des de fa més de tres dècades i continuarà fent-lo mitjançant els Programes d'Observació de la Terra previstos.

Els aspectes en què els nous sistemes d'observació van a suposar un nou avanç poden sintetitzar-se en tres grans apartats:

  1. El seguiment de les condicions mediambientals en la superfície terrestre, des de l'escala global a l'escala regional.
  2. La gestió i el seguiment dels recursos terrestres, tant renovables com no renovables.
  3. I per últim, l'aprofundiment en el coneixement de les condicions meteorològiques i la seua modelització. 

La trascendència de molts d'aquests avanços no implica que s'hagen cobert totes les expectatives despertades en els seus inicis, o que s'haja desenvolupat el seu ample potencial. En realitat, alguns dels Programes d'Observació esmentats són encara projectes damunt del paper, i els que porten en òrbita diversos anys continuen possibilitant la realització d'assajos i propiciants el plantejament de mètodes de treball a mesura que sorgeixen noves demandes d'informació i aplicació. 

La motivació subjacent a aquesta expansió dels Programes d'Observació Espacial i sobretot al desenvolupament del seu potencial amb vista a materialitzar aplicacions específiques parteix de la necessitat de considerar el funcionament de la superfície terrestre com un tot, i de la necessitat també d'imbricar els fets físics amb l'activitat humana si es pretén fer prediccions i dissenyar models de funcionament del sistema terrestre.

La capacitat per oferir una visió sinòptica d'amples franges del territori, la cobertura temporal i la possibilitat de desenvolupar models espacials a partir de les dades detectades per un sensor fan de la detecció una tècnica molt versàtil i imprescindible en determinats camps d'aplicació. L'optimització d'aquestes capacitats necessita el desenvolupament de xarxes eficients de dades i de models per a la seua anàlisi i integració amb fonts d'informació complementàries, així com la consolidació de camps d'aplicació apropiats. Tot això constitueix un ample camp de treball per a la realització de tesis doctorals al qual es pretén contribuir amb el Programa de Doctorat en Teledetecció.

 

 

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies