Arthur Ashkin (Nova York, 1922), de 96 anys d'edat, ha guanyat la meitat del Nobel de Física 2018 per la seua invenció de les “pinces o paranys òptics”. Les “pinces fetes de llum” van ser inventades i observades per primera vegada per Ashkin als Laboratoris Bell als anys setanta permetent manipular i moure partícules petites a voluntat, fent servir la llum làser. És rellevant la seua aplicació en biomedicina perquè permeten observar l'evolució de sistemes biològics com bacteris i virus.
Per la seua banda, Donna Strickland (Guelph, Canadà, 1959) comparteix el premi amb el seu director de tesi, Gérard Mourou (Albertville, França, 1944). Ambdós van desenvolupar el treball pel que ara són reconeguts quan la investigadora canadenca feia el seu treball doctoral. Aleshores van inventar junts l'emissió làser de pulsos d'alta intensitat ultra curts. Així, van produir els polsos de llum més curts i intensos que s'havien creat mai. Aquesta tècnica s'utilitza per veure processos instantanis, com el moviment dels electrons als àtoms, així com en la cirurgia ocular amb làser. Abans de la seua investigació, la intensitat dels polsos làser era limitada perquè l'alta potència destruïa l'amplificador necessari per crear-los. La seua invenció va consistir en utilitzar una xarxa per allargar el pols abans de ser amplificat mitjançant amplificadors convencionals. Seguidament es torna a comprimir el pols, produint-ne un de curt i de molt alta potència. Aquest procés és conegut com “Chirped Pulse Amplification”.
Els polsos ultra ràpids són de l'ordre de femto segons, çò és 10-15 segons, o, dit altrament, una milbilionèsima part d'un segon. El procés es pot exemplificar com una càmera de vídeo que prenguera cada vegada més fotogrames per segon, fins el punt de poder visualitzar processos de ràpida evolució com la química de la fotosíntesi. A més, per ser tan curts, els polsos causen menys danys en els objectes observats, i és per això que es fan servir no només en la cirurgia ocular amb làser, sinó també per fer microperforacions de manera eficient.
Els premis científics, i potser d'una manera més evident els Nobel, suposen un reconeixement públic a l'excel·lència i atorguen una visibilitat sense comparació. És notori que el treball de les dones científiques no està sent reconegut, en general, pels premis. Fins la concesió del premi d'enguany, només Marie Sklodowska Curie en 1903 i Maria Goeppert-Mayer en 1963 havien guanyat el Premi Nobel de Física, mentre que fins ara, 210 homes el van obtenir. Donna Strickland és per tant, des d'ara, la tercera dona en aconseguir aquest guardó en la nostra branca de la ciència. La Física té el porcentatge més baix de dones guanyadores de totes les ciències, amb un 1%. Així doncs, el premi a Strickland és una excel·lent notícia perquè ajudarà a visibilitzar les dones que treballen en Física . A més, el treball pel què la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències l'ha premiada, junt a Gerad Mourou i Arthur Ashkin és fonamental per entendre la importància de l'òptica en els darrers anys.
