La relació del professor Karl W. Butzer amb el Departament de Geografia de la Universitat de València, es va iniciar amb la seua visita, l’any 1979, després de VIè Col·loqui de Geografia, celebrat a Mallorca. Abans, havia fet coneixença en aquesta illa amb el professor Vicenç M. Rosselló que treballava en la tesi doctoral en els mateixos territoris que K. W. Butzer investigava amb un particular interès per la geomorfologia, sobretot litoral. D’aquesta època (1960) li venia la col·laboració amb Joan Cuerda.
Entre els seus papers es deu conservar una fotografia d’un dinar a la Venta de Margarida (1979) on va anotar els noms de tots els membres del Departament que hi participaren. Fet i fet, havia de decidir-se entre la Vall de la Gallinera i la Serra d’Espadà a fi d’engegar un tomb de caire més aviat antropològic en la seva recerca “hispanista”. Es va decidir pels moriscos de la Serra d’Espadà i, en contacte amb Joan F. Mateu de cicerone, va elaborar una rigorosa arqueologia del paisatge humanitzat.
El Dr. Karl W. Butzer no va perdre mai la visió de la geografia humanística integral, quan havia treballat al camp de la climatologia, la geomorfologia, l’antropologia i, sobretot, de la geoarqueologia que en realitat va introduir com a disciplina autònoma. Els seus llibres, especialment Environment and Archaeology (1964) ―un vertader tractat de geomorfologia― i Archaeology as Human Ecology (1982), després traduït a l’espanyol, han servit de guia als nostres mestres i deixebles. Les campanyes dutes a terme entre 1980 i 1987, amb la seva esposa Elisabeth, sobre els pobles moriscos de la Serra d’Espadà, prengueren per base el poble d’Aín on residiren o cinc o sis llargues temporades i n’arribaren a conèixer tots els habitants, casa per casa.
Els membres del Departament de Geografia de la Universitat de València, assabentats del recent traspàs, el 4 de maig, del recordat professor, han resolt trametre a la seua vídua, Elisabeth i als fills no sols el més profund condol, sinó l’agraïment als seus generosos ensenyaments.
