Lletrat de les Corts; Lletrat del Consell d'Estat
Introducció
Els lletrats als quals es refereix aquest epígraf (així com els adscrits a altres institucions de l'Administració de l'Estat, com els Consells Jurídics Consultius de les CC.AA.) realitzen principalment una funció d'assessorament de l'Administració o les Corts mitjançant l'elaboració de dictàmens, estudis, informes, etc. Alguns d'aquests informes són legalment preceptius, uns altres són facultatius a instàncies de les institucions per les quals exerceixen la seva funció.
Requisits d'accés
Tant els Lletrats del Consell d'Estat com els de Corts, constitueixen un Cos al que s'accedeix per oposició entre Llicenciats universitaris en Dret.
Normativa aplicable
Actualment el desenvolupament de l'activitat dels Lletrats (de Corts i del Consell d'Estat) està regulat principalment per la següent normativa:
- Llei Orgànica 3/1980, de 22 d'abril, reguladora del Consell d'Estat (modificada per la EL 3/2004, de 22 d'abril).
- Reglament Orgànic del Consell d'Estat, Reial decret 1674/1980, de 18 de juliol.
- Reglament del Congrés dels Diputats (24 de febrer de 1982).
- Reglament del Senat (3 de maig de 1994)
Funcions que exerceix
Per comprendre l'activitat d'aquests lletrats, ha de considerar-se, en primer lloc la funció del Consell d'Estat, en la mesura en què es tracta d'una institució probablement no gaire coneguda. El Consell és un òrgan col·legiat que no forma part de la “Administració activa” en sentit estricte, però que és qualificat en l'art. 107 de la Constitució com el suprem òrgan consultiu del Govern. De forma paral·lela s'han anat constituint els Consells Jurídics Consultius en l'àmbit de les Comunitats Autònomes, que realitzen una activitat d'assessorament similar. Entre les matèries sobre les quals s'ha de pronunciar el Consell (*arts. 21 i 22 EL 3/1980) destaquen les relatives a projectes de normes (des de Lleis, fins a les normes d'adaptació al Dret comunitari, reglaments generals que desenvolupin una llei, etc.); reclamacions en concepte d'indemnització per danys i perjudicis que es presentin enfront de l'Administració de l'Estat; sobre determinats aspectes dels contractes administratius, etc. D'altra banda, el Govern pot remetre-li per al seu informe totes les qüestions que consideri convenient. El dictamen emès pel Consell és un document en el qual expressa el seu criteri sobre les qüestions que li han estat consultades. Són preceptives per a l'ens que les realitza les consultes en què així ho estableixi la Llei Orgànica del Consell d'Estat o una altra norma amb rang de llei. Són facultatives totes les altres.
Les funcions del lletrat del Consell d'Estat –segons l'art. 14 EL 3/1980– són l'estudi, preparació i redacció dels projectes de dictamen sobre els assumptes sotmesos a consulta del Consell. També intervenen amb determinats límits en les reunions de la Comissió Permanent i el Ple del Consell. D'altra banda, els lletrats anomenats majors s'encarreguen de distribuir els assumptes entre els lletrats, estendre acta de les reunions de la secció, etc.
Quant als lletrats de Corts es podria dir que la seva funció general és assessorar als representants de la sobirania nacional. En ingressar al cos s'adscriuran al Congrés, al Senat o als serveis centrals de les Corts.
Des d'allí hauran de prestar el seu assessorament almenys a una comissió legislativa, per la qual cosa el seu àmbit d'assessorament és molt variat. Al costat d'això també tenen capacitat de representar processalment a les càmeres en els procediments en les quals aquestes puguin intervenir davant el Tribunal Constitucional (en conflictes de competència que puguin afectar a les competències del Congrés o Senat; o en recursos i qüestions de constitucionalitat).