El mes vinent de juliol, entre els dies 9 i 11, tindrà lloc la celebració del Congrés Nacional de Psicologia (CNP2021), un esdeveniment en el sabem que vosté participarà amb una interessant conferència. Podria explicar-nos breument el tema que abordarà durant aquesta?

La meua conferència se centrarà en analitzar els canvis que s'han produït, d'una banda, per la pandèmia i, d'altra banda, canvis que tenen molt més calat perquè venen produint-se per la digitalització que està ocorrent des de fa dècades.

Això té unes repercussions, tots dos canvis tenen unes repercussions molt fortes sobre la forma en què els psicòlegs prestem els serveis i en part també sobre la problemàtica i les demandes socials sobre els serveis dels psicòlegs.

S'està referint a la teràpia en línia?

Sí, però no sols m'estic referint a tots els serveis que poden prestar-se en els diferents camps de la Psicologia que, en part, han de tindre en compte aspectes digitals com poden ser els aspectes de la teràpia i la Psicoteràpia i l'assessorament en línia o mixtos, però també a la labor que fan els psicòlegs del treball i de les organitzacions entrenant i desenvolupant noves competències i plantejant noves formes de prevenció de riscos psicosocials. Així mateix, estic fent referència a l'Educació, sobretot, amb les experiències que hem tingut de *teleeducación i tots els desenvolupaments que s'estan veient (per exemple, amb els coneguts MOOCs, els cursos massius en línia, en el qual un pot ser estudiant de qualsevol universitat del món, etc.). M'estic referint a totes aqueixes transformacions en les quals els psicòlegs tenim molt a aportar perquè aqueixes relacions i aqueix treball i aqueixa productivitat continuen sent eficaces i humans.

En relació amb el que està explicant, quin és l'estat de la digitalització a Espanya ara mateix? 

Bé, a Europa hi ha un índex, DESI, que és el conegut Índex de Digitalització dels Països Europeus i mesura uns cinc índexs. Per exemple, un és la connectivitat, és a dir, la cobertura en termes de xarxes que els diferents països tenim o l'equipament amb el qual comptem i, en això, les llars espanyoles i les empreses espanyoles no estem malament: ens trobem per damunt de la mitjana. No obstant això, hi ha altres aspectes en els quals o estem entorn de la mitjana o per davall, com és el de les competències de les persones per a utilitzar adequadament aqueixes tecnologies i també els aspectes de gestió i d'implantació de procediments per a usar-les bé. Per la qual cosa, és molt clar que on tenim un dèficit és en el soft, és a dir, en el procés pel qual les persones utilitzen i són competents en això i les fan productives; i ací ara tenim un repte molt important, atés que la Unió Europea s'ha endeutat en bona part i ha aportat una gran quantitat de recursos econòmics perquè fem la recuperació, la transformació, la resiliència i la regeneració de les societats europees, fent-les més verdes així com més digitals en el sentit d'utilitzar millor aqueixos mitjans eines digitals.

Quina reacció ha tingut la professió a l'ús d'aquestes noves tecnologies?

La professió ha reaccionat magníficament en tot el que ha sigut el procés de la pandèmia perquè hem sigut capaces de continuar donant resposta amb encert, focalitzant-ho, atenent les necessitats prioritàries en diferents àmbits de la societat.

Per descomptat, tenint en compte les crides i les demandes de tractament i atenció psicològica, però també ajudant les persones a teletreballar, ajudant als xiquets i els adolescents i als universitaris a aprendre i a continuar aprenent a suportar i afrontar les situacions de confinament, a manejar la soledat… No obstant això, hi ha molt més que fer perquè no hem arribat a un ampli sector de la població. El que hem d'adonar-nos és que això ho hem fet bé en aquesta situació de demanda urgent i urgida, si bé fa falta desenvolupar els procediments, les metodologies, les tecnologies i les nostres pròpies competències per a això, fer-ho bé en condicions normals. La digitalització, la nova manera de prestar serveis ha vingut per a quedar-se.

El que passa és que el que hem fet fins hui ha sigut, en part, de manera improvisada, precipitada; ara hem de fer-ho incorporant totes aqueixes eines a l'exercici de la nostra professió. Això requerirà investigació i, per descomptat, un replantejament de la nostra manera de ser professionals. Serà necessària una reinvenció, una recreació del que és el psicòleg en el segle XXI, en una societat cada vegada més digitalitzada i que, a més, aspira a ser cada vegada més verda i més, diguem, humana davant les noves demandes de les persones i dels grups i de la societat.

Hi ha interés en la professió a avançar en aqueix camí?

Jo crec que en la professió hi ha interés, el que passa és que a més d'interés fan falta altres coses per a avançar en aqueix camí, com, per exemple, la investigació científica. És molt important promoure investigacions científiques en aquest camp atés que, en cas contrari, no tindrem les eines per a fer o prestar bons serveis. A tall d'exemple, és molt important que atenguem la investigació científica relacionada amb el que suposa treballar mitjançant noves tecnologies. Això incrementa la càrrega mental i, per tant, és fonamental entendre millor els processos de recuperació en diferents períodes per a la gent que està molt temps davant una pantalla o treballant amb sistemes digitals.

Segon, és també fonamental que els psicòlegs coneguem bé els processos i les competències digitals en utilitzar les tecnologies. Si estem atenent una persona i no sabem amb seguretat i amb certesa com manejar l'aplicació que estem utilitzant des d'un punt de vista tecnològic o, si no sabem garantir la protecció de dades, ni la intimitat de la persona, la seua dignitat i la seua identitat personal quan estem treballant a distància, tindrem problemes professionals seriosos. Si a més no entenem bé quins processos psicològics ocorren quan estem treballant amb uns mitjans que filtren algunes de les informacions no verbals que, per contra, sí que rebem quan estem cara a cara, i no som competents en el maneig d'aquests mitjans, tindrem també dificultats per a prestar uns bons serveis. Per tant, és important que els psicòlegs investiguem, que hi haja investigació científica en el redissenye de metodologies de coneixements, habilitats i competències per a aquests nous serveis. No és fer el mateix mitjançant un ordinador: això serà un fracàs. És replantejar-nos les nostres competències, informar-nos per a ser tan competents com ho som normalment cara a cara perquè ens hem entrenat durant anys sota supervisió i hem de continuar sent també competents quan els nostres mitjans de comunicació o d'intervenció són mitjans digitals. I això serà cada vegada més habitual no sols per al tracte amb les persones, estic pensant, per exemple, en selecció de personal.

Hui dia és fonamental que es prenga en consideració la informació que hi ha sobre les persones en xarxes socials. És essencial, però si el psicòleg, si el professional, no sap i/o no és competent en fer aqueixes cerques sobre les xarxes socials, ni a identificar les característiques de les organitzacions que emergeixen com a perfil digital, llavors el servei no serà de qualitat. 

Per tant, el repte que tenim és investigació, formació permanent i atendre les noves demandes utilitzant els nous recursos i tenint en compte els nous perills o riscos.

Això respon a una part del títol de la seua conferència que són els reptes per a la Psicologia en el nou context. L'altra, són les lliçons apreses durant la pandèmia. Són aqueixes lliçons de les quals m'està parlant?

En part ho he comentat. Les lliçons que hem aprés és que som capaces d'oferir serveis en uns nous contextos als quals no estàvem habituats. Per tant, tenim, com a professió, una gran versatilitat i tenim clara la nostra missió, que consisteix a prestar servei i millorar la qualitat de vida de les persones, així com contribuir a l'equitat i a la no exclusió, promovent la inclusió de les persones i tenint en compte que en aquestes noves situacions es produeixen nous desequilibris i riscos d'exclusió o de inequitad. Per exemple, les dones amb xiquets xicotets que, al mateix temps, han hagut de teletreballar i atendre al fet que els seus fills/as estigueren en teleeducació i en classes a distància, ha suposat una sobrecàrrega per a elles. Llavors hi ha riscos d'exclusió o hi ha riscos de *inequidad.

Els psicòlegs ho hem tingut clar: hem aprés que som capaços de prestar serveis, però també hem de reflexionar que això ho hem fet en bona part de forma improvisada. Ho hem fet potser sense tindre les condicions adequades, sense dominar i ser competents i autoeficaces i eficaces en el maneig de les noves tecnologies i l'hem fet d'alguna manera, per a eixir del pas.

Ara tenim un crit d'atenció molt important, que podem fer aqueixes noves coses amb aqueixos nous recursos i prestar els seus nous serveis, i això és el que se'ns demanarà i que requereix un replantejament de la pròpia professió. Jo crec que està transformant-se el món, la digitalització està transformant el que la societat demana, però per a donar una resposta haurà de transformar-se també la professió.

Això ho veurem enguany amb el congrés que serà virtual. Ací tenim un repte, no?

Exactament. No hi ha millor manera de demostrar el moviment que caminant. Llavors jo crec que tots tenim un repte per a fer d'aqueix congrés un èxit, una eina molt útil i jo confie que això no significa la desaparició dels congressos cara a cara. Jo crec que el Col·legi està descobrint i està utilitzant i desenvolupant una altra nova eina que pot ser molt eficaç en formació, en desenvolupament, en comunicació científica i professional. Crec que és el més encertat utilitzar-la en aquestes condicions i en aquest context d'incertesa, on no sabem si un esdeveniment d'aqueixes magnituds cara cara poguera realitzar-se i crec que, amb això, el Col·legi s'està equipant per a prestar i obrir el ventall dels serveis als psicòlegs i tots i cadascun dels psicòlegs hem de contribuir al fet que aquest congrés siga un èxit primer participant, segon utilitzant de la millor manera aqueixes estratègies i aqueixes eines i tercer, sent conscient que amb la plataforma i les oportunitats que se'ns posaran, no sols es podrà complir les funcions d'intercanvi científic i professional sinó també les funcions de relacions interpersonals, de generar xarxes i contactes i desenvolupar possibles col·laboracions posteriors que poden perfectament combinar elements virtuals i presencials.

Creu que el ciutadà està preparat per a assumir també aquesta nova manera de tractar-los, de no tindre el contacte de tu a tu?

Això és del que estem parlant. Hem d'aprendre que això pot ocórrer així però un bon ús tant del mitjà, com de les aplicacions i de les noves habilitats de comunicació que hem de desenvolupar, la qual cosa cara a cara és eficaç pot no ser-ho mitjançant la pantalla, però això no vol dir que no hi haja estratègies i habilitats i competències que facen eficaç i a vegades més eficaç que el cara a cara, la qual cosa fem a través dels mitjans i de la pantalla. Cal saber usar cada mitjà en cada ocasió i en moltes ocasions; el mitjà pot oferir oportunitats que el cara a cara no pot. Per tant, la qüestió és: no podem contraposar A contra B, cara a cara, sinó que hem de veure que, en aquesta societat, en aquest context que actualment existeixen les eines i les tecnologies per a usar A i B, hem d'usar el més convenient, el més eficaç, el més oportú i dins de les restriccions que tenim.

Precisament, en les restriccions que tenim ara jo crec que el més convenient, el més eficaç i el més oportú és tindre un congrés i crec que és un repte perquè aprenguem aqueixes noves competències de fer que un congrés siga tant o més ric que un congrés presencial sobre l'expectativa que això no ho serà tot, sinó que això ens obrirà oportunitats per a després tindre activitats presencials i en línia segons convinga. I aqueixa és la perspectiva amb la qual hem d'aproximar-nos a aquest a aquest congrés.

En qualsevol cas, crec que és fonamental per a un psicòleg que entrarà en la tercera dècada del segle XXI, participar en esdeveniments com aquest perquè hem de continuar atenent els desenvolupaments científics, hem de continuar atenent els desenvolupaments professionals i coneixent-los i aprenent-los i hem de continuar relacionant-nos amb els professionals i tindre una veu i una visibilitat col·lectiva com a professió; i això cal fer-ho cara a cara, però també es pot fer d'una manera molt eficaç i més en els temps que corren i en la situació en la qual estem, amb uns esdeveniments virtuals com aquest congrés en el qual participarem en els pròxims mesos els psicòlegs espanyols. 

Pots veure el vídeo de l'entrevista completa açí

Pots veure la notícia completa açí