Amb aquesta obra, l’artista proposa utilitzar aquest dispositiu aerostàtic a l’espai públic que permet enlairar aquest buit, ara constituït com a símbol híbrid de violència, que pretén ocupar l'espai i caure d'una manera antinatural, com estratègia per sobreviure a l'herència d'una fossa.
El record i l'oblit mantenen una relació recíproca en aquest projecte. No tot es pot recordar, per això cal "velar-ho". Tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu és necessari un temps i un espai que diferencien els moments per narrar allò viscut.
No és només una expressió artística, sinó una resposta necessària davant la terrible i dolorosa posició de víctima passiva i assenyalant la pèrdua de significat com a vocació inherent de tot monument.
Allunyar-se de la revictimització dels processos que envolten el record i la memòria, per explorar el llenguatge simbòlic que la cultura utilitza i així provocar una reflexió sobre el significat de retornar aquests testimonis fràgils, però monumentals, a l'espai públic.
Rafael Tormo Cuenca. Treballador cultural: editor, artista i comissari. Autodidacta, comença a treballar en “resistència” en els anys 70: hiperrrealisme, punk, speed, LSD, còmic, ovnis, multidisciplinareitat, independentisme i una clara vocació d’”esperit de contradicció”. El seu treball es planteja com a intermediacions en espais paradoxals comuns que possibiliten estats de crisis i que impossibiliten el no poder continuar vivint.
