
Els esdeveniments succeïts en la DANA 2024 a València constitueixen una tragèdia que ha persistit en la memòria de la societat i de les famílies. Aquest desastre natural, en un sentit profund, ha ocasionat un escombratge en el patrimoni immaterial de les persones i en el sentiment col·lectiu, i ha obert ferides no esmenables, tot i que s’hagen aplicat certes mesures econòmiques per a mitigar el dany sobre el patrimoni material i immobiliari.
Les 229 vides bruscament truncades no han de quedar-se en un simple fet noticiable o en una estadística. L’aigua i el fang, en la seua violència, van submergir materials i cossos, però també trajectòries, biografies, històries i herència cultural. El llegat cultural trastocat, com ara tallers, col·leccions i arxius d’artistes i artesans, constitueix una part molt representativa de l’escena artística valenciana en la zona sud afectada.
Milers de famílies van perdre o van veure compromesos els seus quadres d’antecedència fotogràfica. El projecte ‘Salvem les fotos’ es proposa emparar i protegir el llegat fotogràfic i visual de les famílies afectades. Les imatges analògiques conserven els records de la temporalitat que capturen i dignifiquen la memòria afectiva de les persones, encara que també puguen documentar els registres de la tragèdia.
Rossi Aguilar és una artista visual i investigadora. Formada en Estudios Artísticos en la Universidade Aberta de Lisboa, va completar la seua formació plàstica en el Maryland Institute College of Art (MICA). Així mateix, és doctora en Art per la Universitat Politècnica de València. La seua pràctica artística i investigadora se situa entre la pintura i el dibuix contemporanis, la sostenibilitat tècnica dels materials artístics i les pràctiques col·laboratives. A nivell pictòric, el seu treball deriva de processos introspectius i observacionals de la corporalitat, de la fragmentació obtinguda a partir dels anàlisis de dinàmiques humanes complexes i incompletes.
La seua obra es construeix com un arxiu visual en evolució, on el gest fragmentat actua com a nexe entre allò sensible i allò tangible com a matèria.








