El desenvolupament de nano/micropartícules autopropulsades (nano/micromotors) ha despertat un gran interés en les últimes dècades.
En aquest camp des de la UCIE de l‘IDM s'està treballant en la valorització d'un nanomotor capaç de desintegren la matriu proteica de biofilms bacterians i fúngics, alliberar de manera controlada i localitzada fàrmacs, provocant la mort dels microorganismes. Una vegada valorat aquest nanomotor podria ser utilitzat en el camp de l'odontologia per al tractament d'infeccions endodóntiques i en el camp de la microbiologia clínica per a eliminació de biofilms bacterians en diferents tipus de superfícies.
Un dels objectius més ambiciosos de la nanotecnologia és el desenvolupar sistemes que imiten les funcions inherents d'entitats vives, com ser el moviment autònom, la comunicació i la capacitat per a reconéixer els senyals del seu entorn. En aquest sentit el desenvolupament de nano/micropartícules autopropulsades (nano/micromotors) ha despertat un gran interés en les últimes dècades, demostrant la seua capacitat per a fer múltiples tasques “intel·ligents” com respondre a estímuls ambientals i autopropulsar-se. Els nano/micromotors poden ser utilitzats en diferents camps d'aplicació com el biomèdic per a l'alliberament controlat de fàrmacs i el mediambiental per a la neteja de residus.
En el camp de la biomedicina l'ús de nanodispositius capaços d'alliberar de manera controlada agents terapèutics en parts específiques del cos és un dels majors desafiaments. Una dels avantatges dels nanomotors en comparació amb altres sistemes d'alliberament controlat passius, és la seua capacitat d'autopropulsió i penetració de teixits el que es tradueix en una millora en l'eficàcia de l'administració de fàrmacs als teixits i cèl·lules diana, reduint els efectes secundaris.
Els nanomotors poden presentar diferents tipus de geometries entre els més comuns es troben els nanotubs, nanofils, i nanopartícules tipus Janus. Quant al seu moviment aquest pot ser accionat mitjançant fonts externes com a camps magnètics, acústics o elèctrics, sent els prototips autopropulsats químicament els més utilitzats. L'autopropulsió activada químicament pot ser produïda mitjançant reaccions enzimàtiques o l'activitat catalítica intrínseca de metalls. Entre els metalls amb activitat catalítica intrínseca utilitzats en la composició dels nanomotors destaquen el platí (Pt; que descompon el peròxid d'hidrogen en aigua aigua i oxigen gasós) i el zinc (Zn; mitjançant l'autooxidació del Zn per a generar bambolles d'hidrogen).
En aquest camp des de la UCIE de l‘IDM s'està treballant en la valorització d'un nanomotor capaç de desintegren la matriu proteica de biofilms bacterians i fúngics, alliberar de manera controlada i localitzada fàrmacs, provocant la mort dels microorganismes. Una vegada valorat aquest nanomotor podria ser utilitzat en el camp de l'odontologia per al tractament d'infeccions endodóntiques i en el camp de la microbiologia clínica per a eliminació de biofilms bacterians en diferents tipus de superfícies.
