A l'IDM, el grup NANOSENS dirigit pel professor Ramón Martínez Máñez empra diversos sistemes amb portes moleculars en diferents àmbits. En aquesta notícia comentarem únicament aquells sistemes que es desenvolupen en el grup on les portes moleculars estan formades per una cadena d'oligonucleótidos. Aquests sistemes s'empren com a sensor de detecció tant en el camp agroalimentari (gluten) com en el camp sanitari (infeccions o marcadors cancerígens).
Les portes moleculars són entitats supramoleculars immobilitzades sobre un suport porós el mecanisme d'obertura del qual depén d'un estímul extern. Aquestes portes solen emprar-se per a controlar l'eixida d'una espècie química o bioquímica (càrrec) que es troba encapsulat a l'interior dels porus del suport. Fins que el sistema no es troba en presència de l'estímul, la porta impedeix el seu alliberament. Aquest estímul pot ser de diferent naturalesa. Com a exemples es troben la presència de llum amb una longitud d'ona característica, d'un enzim, o d'una molècula. També pot ser un canvi de pH o de temperatura, o l'ús d'ultrasons. Es pot dir que és un sistema molt versàtil que pot emprar-se per a múltiples aplicacions en diversos camps.
En relació amb la detecció del gluten, s'ha emprat aquest sistema com a manera de portar un control d'aquells aliments destinats a persones que pateixen de celiaquia. En aquest cas, s'ha emprat com a suport alúmina anòdica nanoporosa en els porus de la qual s'ha encapsulat rodamina B i s'ha bloquejat el seu alliberament mitjançant un aptàmer (cadena curta simple d'oligonucleótidos que reconeix selectivament una proteïna) específic de la proteïna gliadina present en el gluten. En presència de la proteïna, l'aptàmer es plega tridimensionalment sobre ella alliberant la rodamina B, que és mesura mitjançant un fluorímetre.
Quant al camp sanitari, s'han dissenyat sistemes per a la detecció de mutacions en gliomes, marcadors cancerígens o diferents patògens. En tots els casos el suport i el càrrec que s'han emprat eren els mateixos que en el cas de la detecció de gluten, és a dir alúmina anòdica nanoporosa i rodamina B. El que ha canviat en cada cas, segons la biomolècula que es desitjava detectar, era la porta molecular podent ser un aptàmer, per a detectar el marcador cancerigen, un anticòs per a la detecció de l'enzim mutat o una cadena simple d'oligonucleótidos per als estudis de patògens. Dins dels patògens, s'han desenvolupat sensors per a diferents infeccions com ara Candida albicans, Candida auris, Staphylococcus aureus o Pneumocystis jirovecii obtenint molt bons resultats amb temps més baixos que en les tècniques emprades hui dia. D'aquesta manera, s'han obtingut kits senzills, ràpids i sense necessitat de personal qualificat per a la detecció selectiva de diverses malalties. Algunes de les plataformes estan patentades, com són la detecció dels dos tipus de Candida.
En els últims anys, des de la Unitat Científica d'Innovació de l'IDM (UCIE-IDM) finançada per l'Agència Valenciana d'Innovació (AVI) s'ha estat treballant amb un sistema de detecció més senzill sense la necessitat d'un equip de fluorescència. Consisteix en l'encapsulació d'un enzim a l'interior dels porus i la modulació de l'accés d'un substrat d'aquesta a l'interior dels porus. Només en presència de l'analit, s'obri la porta i en addicionar el substrat de l'enzim, aquest canvia de color obtenint un sensor colorimètric que indica la presència de l'anàlit.
