Dia 6 de maig de 2026. Institut Interuniversitari López Piñero (Palau de Cerveró), Saló d'actes.

Zoom Codi d'accés 013269

10:00 MaríaLuz López Terrada: “Un espai renaixentista per a l’assistència pública: l’Hospital General de València”.

En aquesta presentació s'analitzarà com a estudi de cas l'Hospital General de València durant la modernitat, entès des d'un concepte de cultura obert i no reduït a un discurs de construcció social, és a dir, com una institució on hi ha la caritat, l'assistència i la política. Aquest hospital, igual que altres durant aquest període, ha de ser vist com un recurs sanitari més, depenent de les possibilitats econòmiques del pacient, però alhora formant part del complex panorama assistencial de l'Edat Moderna, on el recurs a les figures centrals com el metge, cirurgià, sanador o curandero es van desenvolupar en un escenari molt diferent. Cal tenir en compte que en el període que ens ocupa tenia lloc a tot Europa una profunda transformació de les institucions hospitalàries sorgides durant l'Edat Mitjana. De manera general hi va haver una tendència a la desaparició de les petites institucions medievals i a l'aparició de grans centres on es proporcionava una assistència “general”. Aquesta evolució es va produir arran dels canvis sorgits a tot l'occident entre els quals cal destacar el sorgiment de les noves monarquies, el creixement de la població i el consegüent augment del nombre de pobres, els processos de Reforma i Contrareforma, que al seu torn van influir en l'existència de diferents models d'assistència hospitalària, els canvis de la medicina i el tractament anomenat morbo gallico) i la remissió d'altres (com la lepra).

10.45 h. Preguntes i discussió.

11.00 h. Josep M. Comelles: “L’hospital contemporani i la identitat de la res publica local en la transició entre l’acollida i la terapèutica”.

Entre el segle XIX i el segle XXI, el dispositiu hospitalari d’Occident ha sofert una mutació des del seu significat cultural, entre l’acollida i el diagnòstic-terapèutica i el seus efectes en l’hospital centrisme dels dispositius actuals i finalment el seu significat identitari en la res publica local actual. La presentació girarà entorn d’aquestes transicions a partir d’exemples principalment relacionats amb el cas català i valencià però també amb elements comparatius.

11.45 h. Preguntes i discussió.

Ponents:

Josep M. Comelles (Barcelona 1949), és M.D.; M.A. (Filosofia i Lletres); Ph.D (medicina), Ph.D (Antropologia). Especialista en Psiquiatria (Universitat Autònoma de Barcelona). Catedràtic d'Antropologia Social a la Universitat Rovira i Virgili (URV, Tarragona) des del 2003, actualment emèrit i professor distingit. Fundador del Màster en Antropologia Mèdica i Salut Internacional i del Doctorat en Antropologia Mèdica de la URV. Membre del Medical Anthropology Research Center de la URV. Ha publicat una vintena de llibres i dos centenars de capítols de llibre i articles en els seus camps d'especialització: l'antropologia mèdica, la història de la ciència, l’antropologia, la medicina i la psiquiatria, principalment, i l'etnografia visual i el documentalisme, que desenvolupa des de fa una dècada.

Marialuz López Terrada (València, 1960), estudià Geografia i Història en la Universitat de València, on en 1986 obtingué el doctorat en Història amb la tesi El Hospital de Valencia en el sjglo XVI (1512-1600). Des del 1990 fins al 2015 va ser investigadora científica del CSIC a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC), del qual va ser directora durant dos anys. Actualment treballa a INGENIO, institut de recerca mixt de la Universitat Politècnica de València i del CSIC. El seu treball se centra en la història social i cultural de la ciència a l'Edat Moderna en tres grans línies. En primer lloc, a l'estudi històric de les cultures mèdiques als segles XVI i XVII, concretament a l'àmbit de la Monarquia Hispànica. Ha publicat diversos estudis d’història dels hospitals, el control de l'exercici mèdic, preferentment en l'àmbit valencià, i els recursos assistencials i la presència de formes extraacadèmiques de medicina a la societat dels segles XVI i XVII, amb un èmfasi especial en el paper de la dona com a agent de salut en la modernitat moderna. També, com a apropament a les cultures mèdiques del passat, ha publicat diferents treballs sobre representació de la medicina a la literatura, particularment al teatre espanyol del Segle d'Or. La segona línia d'interès és la història natural en relació amb el Descobriment d'Amèrica i l'estudi del procés d'introducció de les plantes americanes a Europa, en particular del tomàquet. Finalment, ha treballat en la realització de catàlegs bibliogràfics i edició de fonts historicomèdiques