Organitzadors: Carmel Ferragud  (IILP-UV) i Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV)

Dia 29 d’abril de 2026. Facultat de Geografia i Història, Aula F3.5.

ZOOM: https://uv-es.zoom.us/j/95521842729

10.00 h. Antoni Conejo da Pena: “Salut i atenció sanitària a l'antiga Roma”.

A l’antiga Roma, la deïtat de la Salut era en realitat una mena d’al·legoria amb un significat ambivalent: d’una banda, se li suposaven uns atributs que permetien aplacar una epidèmia o una malaltia, i de l’altra, tenia unes connotacions polítiques lligades amb la salvació i del benestar comunitaris. En el cas de patir alguna malaltia, en el mon pagà se solia recórrer a les guaricions miraculoses de divinitats com Asclepi o Higiea, però sovint no quedava cap altre remei que sol·licitar els serveis d’un metge que era qui tenia els coneixements, o la capacitat, per curar a algú. Al respecte, també tingueren una gran rellevància els valetudinaria, una mena d’hospitals de campanya on s’atenia als soldats ferits al camp de batalla. Així mateix, els romans, i abans els grecs, van establir l’obligació d’oferir socors o hospitalitat a qualsevol estranger que demanés ajut —estigués o no malalt—, primer en cases particulars, i amb el temps, en edificis pensats estrictament amb aquesta finalitat, els anomenats xenodocheia o albergs per a forans. Amb el triomf del cristianisme, en el llindar dels segles IV-V, es multiplicaren les institucions destinades a atendre a la gent necessitada, als col·lectius més vulnerables, a les persones impedides i, lògicament, als malalts que acabarien derivant en els hospitals que van arrelar ja als segles medievals.

10.45 h Preguntes i discussió.

11.00 h. Andrea Martí Serrano: “Les dones i l’assistència als hospitals baixmedievals valencians (ss. XIV-XV)”.

Les darreres dècades, diversos investigadors dedicats a la història dels hospitals a l’edat mitjana han posat de manifest la necessitat de remarcar la presència en aquestes institucions d’una pràctica assistencial plural. Mitjançant aquesta comunicació proposem fer un estudi a la multiplicitat de vies curatives disponibles als hospitals medievals a través de la rica documentació conservada a les institucions hospitalàries valencianes baixmedievals. Els llibres de comptes ens permeten entrar en el detall de les mesures i dels mecanismes emprats als hospitals valencians en l’atenció als seus interns, que podien anar des del carbó que s’utilitzava per combatre les plagues de xinxes fins al cultiu de plantes medicinals que purificaven l’ambient, però que també podien ser emprades dins dels processos de destil·lació o d’elaboració de remeis que s’elaboraven dins d’aquests centres. Tant en la seua producció com en la seua subministració, la figura de les dones constituí un element fonamental, no sols com a treballadores internes, sinó també dins del personal contractat de forma intermitent. Així, les institucions hospitalàries valencianes ens proporcionen un cas d’estudi molt ric, que ens permet observar amb més detall les particularitats de la pluralitat assistencial que en ells s’esdevenia i la diversitat d’actors i actrius que intervenien en ella.

Ponents:

Antoni Conejo da Pena és professor Titular d’Història de l’Art i Vicedegà Acadèmic de la Facultat de Geografia i Història (UB). La seua recerca s’ha centrat sobretot en l’estudi històric, social i arquitectònic dels hospitals medievals i de la primera època moderna, fruit de la qual en són múltiples publicacions. En aquest sentit, des de 2012 coordina “Els Abrils de l’Hospital”, un encontre científic internacional impulsat per l’IRCVM per debatre i donar a conèixer noves investigacions sobre els espais i les pràctiques d’assistència durant l’època medieval i moderna. També és autor de múltiples publicacions de pintura, escultura i sobretot arquitectura gòtiques de l’àmbit català i sicilià. Finalment, ha col·laborat en la redacció d’informes tècnics d’edificis com la catedral de Palma de Mallorca, la Seu Vella de Lleida, la catedral de Tarragona, l’hospital del Coll de Balaguer (Hospitalet de l’Infant), el palau de la Generalitat i l’antic hospital de la Santa Creu de Barcelona.

Andrea Martí Serrano és Graduada en Història per la Universitat de València, on va cursar posteriorment el màster en Patrimoni Cultural i el màster en Història de la Formació del Món Occidental. Ha treballat com a tècnica d’investigació al Departament d’Història Medieval i al Departament d’Història de la Ciència i Documentació, gràcies a un contracte del programa INVESTIGO (2023-2024). Actualment, és doctoranda del programa de doctorat en Estudis Històrics i Socials sobre Ciència, Medicina Comunicació Científica i membre dels projectes d’investigació Sciència.cat i Hospitalibus.

COL.LABORA: