Economía política de la alimentación en Europa, 1918-1960. Editorial Icaria

Autor

Josep Lluís Barona és catedràtic d'història de la ciència (Universitat de València). Ha sigut investigador a Nova York, Oxford, Bergen (Noruega), Wolfendüttel (Alemanya), Amsterdam i Florència. Líder del grup “Sanitat, Història, Societat /Health in Society”, els seus temes de recerca són la política econòmica del coneixement científic; salut i diplomàcia internacional; polítiques de nutrició a Europa; sanitat en la Guerra d'Espanya i l'exili científic republicà. Els seus llibres més recents són: From Hunger to Malnutrition. The Political Economy of Scientific Knowledge in Europe, (1918-1960) (Brussel•les, 2012), The Problem of Nutrition (Frankfurt, 2010), El exilio científico republicano (València, 2010) i International Diplomacy and Public Health (2014). Col•labora en revistes culturals i periòdics com Mètode, El País, Levante-EMV, Le Monde Diplomatique i L’Espill.

Col•lecció Antrazyt

La col•lecció Antrazyt pretén ser una eina imprescindible per a universitaris, estudiosos, gestors polítics i socials, i tots aquells lectors interessats a aprofundir en la temàtica que ofereix cada llibre. Antrazyt arreplega treballs sobre aspectes de la realitat social, històrica o present, i anotacions per al desenvolupament d'altres possibles models.

Resumen

Durant la primera meitat del segle XX, la fam va aconseguir rellevància política, social i científica. La ciència experimental va desvetlar la funció dels nutrients i l'exploració clínica va delimitar les categories de la malnutrició. La crisi provocada per la Gran Guerra, els conflictes internacionals, la reorganització del mapa colonial, el desplome borsari de 1929 i la gran recessió dels anys 1930 van convertir l'alimentació en qüestió d'Estat i en factor d'estabilitat política internacional. La recerca científica va ser de la mà de les polítiques agrícoles i de la salut pública, va impulsar la industrialització i una nova cultura dietètica. La fam, tradicional regulador de la població, juntament amb la guerra, la crisi econòmica, la catàstrofe natural, la pobresa i l'epidèmia, va generar un nou context d'acció política i econòmica a escala internacional per a vèncer-la.

La crisi actual desvetla a Europa –i especialment a Espanya– noves víctimes de la fam i la malnutrició que no apareixen en l'agenda política. Són resultat del fracàs de l'economia política global per a coordinar la producció d'aliments, el comerç, els preus dels productes alimentosos bàsics i el consum. La incapacitat del capitalisme com a sistema mundial, i l'escassa influència de les iniciatives nacionals i internacionals, pública i privades, per a aconseguir l'accés universal als aliments –el que requereix la combinació de tecnociència, producció, regulació i política–, significa que el problema segueix hui, perversament, sense solució.