Organitzadors:

Carmel Ferragud (Institut Interuniversitari López Piñero, UV)

Juan Vicente García Marsilla (Dep. d'Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques, Facultat de Geografia i Història, UV)

Dimecres 6 d'abril de 2022.

Facultat de Geografia i Història, aula F.3.2 

Enllaç a la sessió:

https://eu.bbcollab.com/guest/2d62f186f3c84560a6efbb0d67b43846

10.00 h. César Sierra, «El armario de Hipócrates: actitudes de la medicina griega ante el vestido».

La comunicación aborda la consideración del vestido en la medicina  pragmática griega (s. V- IV a. C.) a través de una exploración del Corpus  Hippocraticum. Esta cuestión se abordará desde dos perspectivas: el rol de la  vestimenta en el origen de ciertas enfermedades (etiología) y la dimensión social y moral del atuendo (el buen vestir del médico y el paciente).

11.00 h. Preguntes i discussió

Dijous 7 d'abril de 2022

Institut Interuniversitari López Piñero (Palau de Cerveró), Saló d'actes.

Enllaç a la sessió:

https://eu.bbcollab.com/guest/e4bd7d048a21471aa1cba879ba9db5f1

11.00 h. Júlia Benavent, «Els hàbits de salut i bellesa de les dones del segle XVI: una perspectiva des dels àmbits valencià i italià».

L'estudi dels manuscrits de receptes de salut i bellesa, italians i valencians, i dels impresos del segle XVI permet de conèixer el cànon i la pràctica de les dones en la cura diària, els ingredients que utilitzaven en la composició dels productes i el dany que podia fer-los sobre la pell o en el cos. També voldríem detenir-nos en les acusacions que moltes dones patien pel fet de fer a casa les receptes que distribuïen o comercialitzaven.

12.00 h. Preguntes i discussió

***********

Dimecres 13 d'abril de 2022

Institut Interuniversitari López Piñero (Palau de Cerveró), Saló d'actes.

Enllaç a la sessió:

https://eu.bbcollab.com/guest/6e942f201d344170a9be6c5bd946adc1

10.00 h. Laura Díaz Mejías, «La prenda con sangre entra: las llagas de la moda de los siglos XVIII y XIX» [conferència en línia].

La historia de la moda ha sido estudiada y analizada desde multitud de perspectivas, ya sea social, antropológica, política o económicamente, puesto que ésta responde a unos intereses más allá de lo meramente estético y utilitario. La moda debe tratarse como un fenómeno lleno de vida y de significados muy profundos y concretos según la época que se trate, sometiéndose a la voluntad de las sociedades y los tiempos. Precisamente el obsesivo afán de ajustarse y sentirse integrado en los estándares impuestos por la sociedad hizo que muchas personas sufrieran el lado más pernicioso de la moda, hecho que se atestigua en los múltiples tratados higiénicos de Época Moderna de los que nos valdremos para dar cuenta de las graves repercusiones médicas que la moda de los siglos XVIII y XIX, en su sentido más amplio, tenía en el cuerpo humano, convirtiéndose esta cuestión en un tema de vital trascendencia en el Siglo de las Luces, momento en el que se promueven los conocimientos científicos y la educación como formas de adoctrinar y «sanear» la sociedad. Los textos médicos, por tanto, empezaron a hacer visible una realidad a la que no se le había dado mayor importancia pero que estaba en conocimiento de todos: los peligros de una inadecuada indumentaria.

11.00 h. Marisol Salanova, «Los abusos de la moda en el siglo XX: inspiración para el arte contemporáneo».

A lo largo del siglo XX la moda en diferentes continentes marcó unes conductas nocivas especialmente para la salud física y mental de las mujeres. Algunas prácticas artísticas se nutrieron de la publicidad y las tendencias del sector para denunciar los abusos a los que conducían.
Veremos diversos ejemplos de artistas actuales que abordaron cuestiones como la talla, postura y fluidos corporales femeninos vistos desde la moda y analizados desde el arte para generar conciencia, proyectando alternativas.

12.00 h. Preguntes i discussió.

Ponents:

Júlia Benavent és Catedràtica del departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València. És estudiosa del Renaixement i de les dones de la casa d'Àustria, amb la direcció de dos projectes sobre aquesta temàtica. És autora de vàries publicacions sobre edicions de textos no literaris referents a la salut i la bellesa de les dones. Arran d'aquest coneixement va dirigir un congrés sobre la salut i la bellesa de les dones en 2018 que va donar lloc a una publicació en Tirant lo Blanch amb el títol El cuidado del cuerpo de las mujeres desde la Antigüedad hasta el Renacimiento.

Laura Díaz Mejías és Llicenciada en Història per la Universitat d'Alacant, va cursar el Màster en Historia e Identidades Hispánicas en el Mediterráneo Occidental (siglos XV-XIX), i va fer un treball final sobre la religiositat femenina en Època Moderna a través del convent de les monges clarisses d'Elx. Després de finalitzar el màster amb èxit, va accedir al doctorat de Filosofia i Lletres, dins de l'àrea d'Història Moderna, començant d'aquesta manera la tesi titulada“Maquillar la enfermedad o enfermar por maquillarse. Moda e higiene en la modernidad de la monarquía hispánica”, sota la direcció de la Dra. Immaculada Fernández Arrillaga i la guia de la Dra. Rosa Ballester Añón. Durant aquest període predoctoral, va realitzar una estada en la Universitat d'Aix-Marseille a França, on va estar treballant amb un equip d'investigadors les aportacions dels quals van permetre optar a l'esment internacional de la seua tesi doctoral. Actualment es troba compromesa amb altres activitats relacionades amb el tema de gènere, com és la participació en diferents xarrades i com a integrant de l'associació Klías, a través de la qual es pretén fer visible la figura de les dones a través de la Història. A això se li suma la publicació de diversos articles i l'organització de diversos seminaris sobre Gènere i Història.

César Sierra Martín (Barcelona, 1982) és professor de la Universitat de València i doctor en Història Antiga per la Universitat Autònoma de Barcelona (2012). Durant la seua etapa com a investigador postdoctoral va orientar la seua línia de treball cap a la medicina grega i la historiografia (antiga i moderna), prestant especial atenció a la figura del metge i el seu context social. Ha publicat nombrosos articles relacionats amb aquesta línia d'investigació i, recentment, una monografia titulada Historia de la medicina en la antigüedad (Madrid, 2021). Des de 2021 dirigeix el projecte d'investigació: Hipócrates entre los bárbaros, finançat per la Generalitat Valenciana i que reuneix especialistes de diversos països.

Marisol Salanova (València, 1982) és crítica d'art i comissària d'exposicions. Llicenciada en Filosofia per la Universitat de València, Màster en Producció Artística per la Universitat Politècnica de València, ha sigut professora titular del Grau de Moda en el Centre Oficial d'Estudis Superiors Barreira (2017-2020). Autora dels llibres: Postpornografía (Sigueleyendo, 2012), Enterrados. El ocaso de los cuerpos (Micromegas, 2015), La Rosalía. Ensayos sobre el buen querer (Errata naturae, 2021) i Innovación desde el museo. Ensayos sobre emergencia cultural l (CCCC, 2021).