Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

.

Institut Interuniversitari López Piñero. Palau de Cerveró

.

Col·lecció cientificomèdica permanent en el Palau Cerveró

.

Dibuix de S. Ramón y Cajal

.

Biblioteca Historicomèdica "Vicent Peset Llorca"

.

Professors de la Facultat de Medicina de València (1922)

.

Cal·ligrafies de la malaltia

Trencant barreres. Dones i ciències

Palau de Cerveró. Sales «José Puche» i «Manuela Solís»

Comissàries: Natalia Torres i Mª Carmen San Julián

Organitzen: Vicerectorat de Cultura i Igualtat de la Universitat de València i Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero (UV-CSIC)

Col·labora: Escola d'Art i Superior de Disseny de València

Trencant barreres. Dones i ciències

Trencant barreres. Dones i ciències ofereix un repàs a la contribució de les dones al progrés de les ciències i la tecnologia, àrees del coneixement on, en molts casos, han passat desapercebudes, tant elles com les seues recerques, descobriments i patents, tot això a causa de la construcció tradicional androcèntrica de la ciència i l'ordre social patriarcal.

L'exposició, que presenta una instal•lació artística rupturista amb un túnel de tòpics sexistes procedents de dites populars i de frases pronunciades per personatges il•lustrats (filòsofs, escriptors, polítics…), ens acosta, mitjançant una selecció de fotografies i panells, a la trajectòria professional de 42 científiques de diferents èpoques. A més, el públic té ocasió de conéixer, de primera mà, més d'una desena d'objectes d'ús quotidià creats per dones. El principal objectiu del projecte, segons les comissàries, és proporcionar al públic elements de judici que els permeten desprendre's d'aquesta “bena social” que, encara hui, pesa sobre els seus ulls, i demostrar que les dones, al llarg de la història, han anat molt més allà del que es coneix de manera general.

Barbara McClintock

Entre els avanços que es poden veure en la mostra destaquen invents de la vida quotidiana ideats per dones, com el corrector líquid opac (Liquid Paper) per rectificar sobre el paper, registrat per Bette Nesmith Graham als anys 50, l'eixugaparabrises inventat per Mary Anderson a principi del segle XX, els bolquers d'un sol ús que el 1951 va patentar Marion Donovan o el sostenidor modern registrat per Mary Phelps Jacobs el 1914. Així mateix, coneixem la creació d'altres avanços, com el vehicle Rover Sojourner, que va aterrar a Mart el 1997 i que va dissenyar la científica de la NASA Donna Shirley, o la fibra d'alta resistència (Kevlar®) utilitzada per a l'elaboració d'armilles antibales, aquest últim invent patentat per Stephanie Kwolek el 1974 i que podem observar directament en l'exposició. Com a científica més propera apareix Pilar Mateo, doctora per la Facultat de Química de la Universitat de València, que ha patentat una pintura insecticida usada per poblacions indígenes de Sud-Amèrica per combatre malalties.

Pilar Mateo

A més, hi ha temps i espai per visibilitzar millor vides increïbles de dones que van lluitar, a contra corrent, per fer-se un buit en un món d'homes. Destaquen, entre altres, les històries de Miranda Qualified Barry (Irlanda v. 1789-Regne Unit 1865), cirurgiana de l'exèrcit britànic que va viure la seua vida adulta fent-se passar per un home per poder ingressar a la Universitat. Una altra dona que presenta la mostra és Hipàtia d’Alexandria (Egipte, 355/370 aC-415/416 aC), primera matemàtica de què es té coneixement: va escriure sobre geometria, àlgebra i astronomia, va millorar el disseny dels primitius astrolabis i va inventar el densímetre. L'espanyola María Zambrano (Vélez-Màlaga, 1904-Madrid 1991) és, per a molts estudiosos, una de les figures més importants del pensament filosòfic espanyol del segle XX. Una altra pionera, en aquest cas del món científic, és Marie Curie (Polònia 1867-França 1934), que va treballar en el camp de la radioactivitat i va ser la primera dona a ser professora a la Universitat de París; va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física el 1903 i el Premi Nobel de Química el 1911.

El món femení

Laberint de panells

L'exposició s'estructura en cinc seccions que parteixen d'espais tancats i estrets cap a d’altres de més oberts, esquivant barreres, com a moltes dones han fet al llarg de la història. En primer lloc, hi ha “El túnel”, espai fosc i tancat que mostra els tòpics sexistes, amb la intenció de reflectir la situació d'exclusió que han sofert les dones durant segles. La forma del túnel potencia la sensació d'opressió i aclaparament. Al segon apartat, “Abans i ara”, es pot analitzar l'espai que han ocupat les dones en un laberint de panells. Tant en el passat com en l'actualitat, les dones, amb molt d’esforç, han aportat importants coneixements que han aconseguit trencar barreres. “El món femení” és el títol del següent espai de la mostra. Es tracta d'un collage d'imatges de dones que han aconseguit fites en diverses disciplines científiques. El quart apartat, “Objectes d'ús quotidià”, ofereix una selecció d'invents presents en el nostre dia a dia. L'última part de l'exposició està dedicada a la reflexió sobre la presència/absència de les dones en el camp de les ciències.

Laberint de panells

Taller didàctic i visites guiades

Entre les activitats que complementen el projecte expositiu destaquen els tallers didàctics i les visites guiades. Les activitats, que tindran lloc a la sala Manuela Solís, constaran de tres apartats amb recursos didàctics com ara un joc per a descobrir qui està darrere d’invents i projectes, un joc de dòmino en què la protagonista és la dona, i una altra activitat amb panells imantats sobre un mapamundi on es podrà esbrinar les zones del món amb major igualtat entre gèneres. Les sessions són conduïdes per professionals en educació artística de l'empresa Mediant. Per la seua banda, les visites guiades són a càrrec del grup de voluntaris de la Universitat de València, formats específicament per al projecte. Tant les visites guiades com els tallers didàctics requereixen concertar cita prèvia al telèfon 963864922, o bé posar-se en contacte a través de l'adreça: visites.guiades@uv.es.