Sota la coordinació de José Ramón Bertomeu, Clara Florensa i Agustí Nieto ha estat publicat per l’editorial Tirant lo Blanch el llibre col·lectiu “Agnotologías. Saberes e ignorancias en la España del siglo XX”. Aquest llibre és resultat de dos projectes d'investigació coordinats (PID2019-106743GB-C21 i C22) finançat per MCIN/AEI/10.13039/501100011033. L’equip d’investigació format per més d’una dotzena d’investigadors i investigadores ha explorat així diverses formes de producció de sabers i ignoràncies a l'Espanya del segle XX. El subprojecte «Tòxics invisibles» (coordinat per José Ramón Bertomeu a l’IILP-UV) ha abordat la invisibilitat dels riscos tòxics a través de diferents àmbits: agricultura, salut laboral, mineria i farmàcia. El subprojecte «Sabers invisibles» (coordinat per Agustí Nieto, IHC-UAB) ha explorat la creació d'ignorància en practiques de censura i activitats relacionades amb la divulgació científica.

El llibre “Agnotologías” ha nascut i crescut amb la col·laboració dels membres d'aquests projectes. Ha estat nodrit pels intercanvis de propostes i esborranys i els debats a diverses reunions acadèmiques i sessions de congressos dels darrers quatre anys. Amb la mobilització d’un gran ventall de fonts primàries i una variada literatura crítica, els autors i les autores del llibre han investigat les interaccions entre construccions discursives, objectes soci-tecnològics, sabers experts, interessos espuris, presa de decisions i diverses formes d'activisme social. Amb aquests plantejaments generals, el projecte coordinat ha sigut dissenyat per a fomentar sinergies entre diferents línies d'investigació i fer front als perills de la fragmentació i la insignificància.

Fa més d'una dècada que ha estat popularitzada l'expressió “agnotología” (estudi de la ignorància) com a imatge especular de l'epistemologia (estudi del coneixement). Aquest llibre adopta críticament aquesta recent historiografia per a analitzar diversos casos de l'Espanya del segle XX. La conclusió principal del llibre és la pluralitat de formes de producció d’ignorància que apareixen de vegades combinades, sense solució de continuïtat, dins dels casos estudiats. Alguns sabers mai van arribar als seus potencials destinataris perquè es van ocultar, expurgar o tergiversar. Altres coneixements mai es van produir per falta d’interès acadèmic, suport institucional o falta de recursos materials i humans. Alguns van ser desautoritzats o transformats en falses controvèrsies, en incertesa manufacturada, sovint concebuda per a evitar normatives potencialment perjudicials per als grups més poderosos.

El llibre aborda així una nova història política de la ciència, la tecnologia i la medicina mitjançant un conjunt de casos particulars, analitzats des de les perspectives múltiples dels nous estudis sobre la ignorància: el risc tòxic dels plaguicides, els perills laborals de les pintures, la censura governamental i l'autocensura dels divulgadors de la ciència, la protecció radiològica davant catàstrofes nuclears, els tractaments experimentals de la lepra amb fàrmacs com la talidomida, la salinització dels rius causada i amagada per les industries amb retòriques de la naturalització, les diverses alternatives i selecció de continguts de l’educació sexual, els inicis disciplinaris de l’educació ambiental, les polítiques de recerca en les ciències mèdiques bàsiques, la creació deliberada de dubtes entorn del canvi climàtic, etc. Aquests exemples històrics ens transporten a contextos marcats per diverses formes de violència i per fortes desigualtats que afecten a la gestió social de sabers i ignoràncies en diversos temes de caire mèdic, tecnològic, científic o ambiental. Els episodis analitzats en aquest llibre són fenòmens socio-materials complexos que han de ser explicats mitjançant l'anàlisi de qüestions socials, culturals, materials, mèdiques i ambientals, amb una importància relativa segons el cas tractat.