Dimecres 18 de desembre 2024 a les 18 hores

Saló d’actes, Palau Cerveró

Intervenen

Xavier Garcia Ferrandis

Joan J. Torró Martínez

Luis Calvo Salgado

Coordina

Àlvar Martínez-Vidal

Organitza

Institut Interuniversitari López Piñero (Universitat de València)

Amb el suport del projecte de recerca “Acción médica humanitaria transnacional e innovación tecnológica en espacios de confinamiento” (1870-1950) (ID2019-104581GB-I00).

Garcia Ferrandis, Xavier. Salud y enfermedad tras las rejas durante la Guerra Civil. La asistencia sanitaria en las prisiones de Valencia capital de la República. Pròleg de Jon Arrizabalaga. València: Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 2024, 224 pàgines, ISBN 978-84-1156-049-8. Preu: 18 Euros.

Després d'estudiar en un altre treball les conseqüències de la Guerra Civil en el sistema hospitalari de la ciutat de València i la seua àrea d'influència, en la present monografia l'autor aborda l'impacte de la contesa en el sistema penitenciari de la mateixa zona analitzant les condicions sanitàries de les presons. La situació de rereguarda de València durant el conflicte va fer que grans contingents de presoners foren traslladats a la ciutat i els seus voltants. Això va fer necessari augmentar l'univers carcerari mitjançant dues estratègies: la reorganització de les presons existents abans de l'esclat de la guerra i l'habilitació ad hoc de nous espais de reclusió en edificis confiscats. La República Espanyola, des de la seua capital a la ciutat del Túria, va fer un gran esforç pressupostari i va subministrar a les presons sabó, desinfectants, aliments i recursos mèdics, tant humans com materials. La duració de la guerra, no obstant això, va provocar el col·lapse del sistema penitenciari, cosa que va significar l'amuntegament de presos i la degradació de les seues condicions higièniques.

Xavier Garcia Ferrandis (Valencia, 1974) és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de València (2011). Ha sigut professor universitari durant 10 anys. Les seues investigacions se centren en l'organització sanitària durant la Guerra Civil Espanyola i el posterior exili republicà a França. Autor de L’assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil (Publicacions de la Universitat de València, 2015), recentment ha coordinat, junt a Linda Palfreeman i Alejandra de Leiva, el dossier monogràfic “La transfusión de sangre en España: tecnologías médicas y retos sociales (1909-1943)” (Asclepio, 74, 2022).

Torró Martínez, Joan J. Solidaritat en temps de guerra. Hospital Militar Internacional. Ontinyent, 1937-1939. Pròleg d’Antonio Calzado Aldaria. València: Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, 424 pàgines. ISBN: 978-84-1156-018-4. Preu: 18 Euros.

La ciutat d’Ontinyent va ser durant la Guerra Civil lloc de destinació de persones i institucions procedents de la resta de la zona republicana. De fet, des dels inicis de 1937, havia entrat en funcionament l’Hospital Militar, amb una capacitat per a mil ferits i dotat d’un ampli personal. Aquesta publicació valora aquesta iniciativa solidària i situa, des d’un vessant alhora local i global, la trajectòria de l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent en el conjunt de la sanitat militar durant la Guerra Civil i en relació amb la solidaritat antifeixista internacional davant de la no-intervenció de les potències occidentals. Així, en el llibre trobarem una conjugació de qüestions que van des dels enfrontaments polítics i ideològics a l’organització de l’atenció sanitària fins a l’exposició dels elements que permeten identificar els ferits i morts en aquest establiment. Cal destacar la contextualització feta per Josep Gandia Calabuig, que revela dades fins ara desconegudes al voltant de l’organització de l’ocupació d’Ontinyent per l’exèrcit revoltat ajudat per la quinta columna, que operava a l’Hospital Militar Internacional d’Ontinyent. Finalment, es reconeix el protagonisme, no només de les dones internacionalistes, sinó també de les dones ontinyentines que aportaren coneixements i experiències a l’Hospital Militar Internacional.

Joan Josep Torró Martínez (Ontinyent, 1964), és llicenciat i doctor en pedagogia per la Universitat de València i treballa en l’Ajuntament d’Ontinyent com educador social. Ha desenvolupat activitat docent com a professor associat al departament d’Educació Comparada i Història de l’Educació de la Universitat de València. Des de 2020 presideix de l'Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida. Membre del Memorial Democràtic de la Vall d’Albaida i de la Comissió per a la Recuperació de la Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Ontinyent, ha treballat en el procés d’exhumació de les víctimes afusellades a Ontinyent. Autor dels llibres titulats Instrucció i Cultura a Ontinyent durant la II República (1993) i El Col·legi Nacional de Cecs  de Madrid a Ontinyent, 1936-1939 (2016) i guardonat pel guió “Camí a cegues “(2108) per l’Institut Valencià de Cultura, ha col·laborat en diferents projectes audiovisuals relacionats amb la recuperació de la memòria democràtica a la Vall d’Albaida: “Ontinyent records de la Guerra Civil” (1997); “Les mamàs belgues” (2026); “Els tretze de la Corda” (2020).

Siemsen, Anna. Impresiones de España. Libro ilustrado (1937). Estudi preliminar a càrrec de Luis Manuel Calvo Salgado i traducció a càrrec de Raquel Ruiz. Madrid: Postmetropolis Editorial, 2023, 236 pàgines. ISBN: 978-84-126984-0-4. Preu: 16 Euros.

“Aquest és un llibre il·lustrat que només mostra fets i informa sobre els que jo conec a través de la meua pròpia experiència. He estat testimoni de la destrucció de Madrid, de València, de Barcelona i de centenars de poblacions a tot arreu del país; he viscut bombardejos i he vist la increïble sang freda amb què el poble els suportava. Als pobles devastats per la guerra, a les cases destruïdes per les bombes i devastades pel foc he vist la gent que es retrobava i aguantava estoicament envoltada pels soldats. He vist els pagesos castellans fer els seus solcs i sembrar fins a les mateixes trinxeres. I vaig sentir com la gent, amenaçada de mort i amb mancances quotidianes, deia: “Aquest any és el més bonic de la meua vida”. La publicació recull el relat de viatge de la pedagoga alemanya Anna Siemsen redactat el 1937 en el decurs d’una missió d'ajuda humanitària suïssa a la República espanyola. Conté un estudi preliminar de l'historiador Luis Manuel Calvo Salgado, que insereix aquest testimoni personal en la seua obra i pensament, i ofereix una anàlisi innovadora que adopta l'enfocament de la història de les emocions.

Anna Marie Siemsen (1882-1951) fou una educadora, escriptora i pacifista alemanya. Diputada al Reichstag, el 1933 va emigrar a Suïssa, on va col·laborar amb els sindicats socialistes i amb les organitzacions de dones d'aquest país. Dirigia una revista política femenina. El 1937 viatjà a Espanya per a contribuir a l'ajuda humanitària prestada per les organitzacions obreres suïsses a la República espanyola. Després de la II Guerra Mundial tornà a Alemanya i es va vincular a la Universitat d'Hamburg, encara que no va poder recuperar el seu rang acadèmic dels anys trenta. A Alemanya es va comprometre amb la unificació europea al Moviment Socialista pels Estats Units d'Europa i al Consell alemany del Moviment Europeu.

Luis Manuel Calvo Salgado (La Corunya, 1965) és doctor en Filosofia per la Universitat de Zuric (1998) i gerent de l'Institut d'Història de l'Art d'aquesta universitat (Kunsthistorisches Institut der Universität Zürich). El seu treball com a investigador ha estat centrat en la història de les migracions al llarg de l'Edat Moderna i Contemporània i durant la Guerra Civil espanyola. És autor, juntament amb Christian Koller, d'un documental sobre un brigadista suís (“Hans Hutter: un suizo en la Guerra Civil española”, 2006). Actualment, investiga sobre l'ajuda humanitària suïssa durant la contesa espanyola i sobre les migracions al segle XX. En aquest darrer àmbit, té en curs una monografia sobre l'emigració gallega a Suïssa entre el 1960 i el 1990.