Seminari impartit per Jean-Baptiste Fressoz, professor a l’École Nationale des Ponts et Chaussées, investigador del CNRS i membre del Centre de recherches historiques de l’EHESS.

Dimecres 1 d’octubre, 16:00 h, Sala d’Actes de l’IILP-UV

Zoom: https://uv-es.zoom.us/j/95555248304?pwd=Cjf2ZMCR0PNgV6amACaHmGmuVxPkhK.1

Codi d´accés: 816874

ID de la reunió: 955 5524 8304

Amb motiu de la recent traducció de l’últim llibre de Jean-Baptiste Fressoz, el pròxim 1 d’octubre tindrà lloc a l’IILP-UV un seminari a càrrec d’aquest destacat historiador de la ciència francès, professor a l’École Nationale des Ponts et Chaussées, investigador del CNRS i membre del Centre de recherches historiques de l’EHESS.

La «transició energètica» es basa en un passat fals. La seua força de convicció radica en el seu caràcter ambigu, a cavall entre la història i la prospectiva. De la mateixa manera que en el passat la humanitat hauria dut a terme transicions —de la fusta al carbó, i després del carbó al petroli—, davant el canvi climàtic hauríem de portar a terme una tercera, cap a l’energia nuclear i/o les energies renovables. Fer front al repte climàtic implicaria, per tant, continuar la història de la ciència, la innovació i el capitalisme, guiar-la i accelerar-la per arribar a una economia descarbonitzada. Gràcies a la transició energètica, el canvi climàtic només requeriria un canvi d’infraestructures. El problema és que aquest futur reconfortant es basa en un passat imaginari, en una història material falsa, marcada per una successió d’èpoques. No obstant això, no hi ha cap raó perquè els historiadors trien la transició com a motiu principal dels seus relats. Les fonts d’energia entren en simbiosi tant com en competència, i aquestes relacions simbiótiques expliquen per què, durant els segles XIX i XX, les energies primàries tendiren a sumar-se més que a substituir-se.

Per què, aleshores, s’ha imposat la noció de transició energètica? Com és que aquest futur sense passat es va convertir, a partir de la dècada de 1970, en el futur dels nostres governants, el futur de les consultores i les organitzacions internacionals, en definitiva, el futur de les persones sensates?