Com aprendre a apuntar en un sentit químic.
El descobriment que microorganismes específics eren responsables de les malalties infeccioses, va portar a la cerca de substàncies terapèutiques per eliminar-los. Es va utilitzar la seroteràpia, mitjançant la qual s’administren anticossos selectius presents en el sèrum que neutralitzen l’acció de l’agent infecciós responsable de la malaltia. El metge alemany Paul Ehrlich (1854-1915) els va denominar “bales màgiques”, ja que feien blanc en l’organisme patogen sense danyar les cèl·lules del cos. Ehrlich va aplicar en les seues investigacions sobre els sèrums específics estudis anteriors que havia realitzat sobre la utilització dels colorants en la tinció dels teixits humans. Aquestes tincions eren reaccions químiques específiques entre els colorants i els teixits i, al seu torn, podien utilitzar-se com a colorants dels bacteris. Mentre treballava en tècniques de tinció del bacil de la tuberculosi el 1888, va contraure aquesta malaltia. Després de dos anys de viatge per Egipte a la recerca d’un clima sec que poguera guarir-lo, va tornar a Berlín i es va interessar per la immunologia. A partir de l’estudi, el 1891, de dos tòxics vegetals, la ricina i l’abrina, va comprovar que, si eren ingerits, l’organisme produïa antitoxines o anticossos, terme aquest últim que va encunyar, demostrant que la immunitat que originaven era específica i que els anticossos sèrics destruïen les toxines. Les seues investigacions immunològiques el van portar a mesurar la immunitat, que va donar lloc a la llei de les proporcions constants: una quantitat determinada d’antitoxina neutralitza una quantitat determinada de toxina, i també a la diferenciació entre immunitat activa i passiva. Aquesta última és la que adquireix el nounat en l’úter de la mare i a través de la llet, i és de curta duració.
Per a continuar llegint:
