Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/.
Categoria "Espais i llocs"
La ciència a les altures va produir noves mirades sobre les muntanyes, alhora que va qüestionar formes de saber i fer imperants en altres espais de ciència.
Les muntanyes, com a espais de producció de coneixement, han estat objecte d’interès per a la història de la ciència de les últimes dècades. A partir de diversos estudis de cas sobre recerques d’història natural, geografia, medicina, astronomia i astrofísica, s’ha demostrat en diverses publicacions que les muntanyes van constituir espais propicis per a la recerca científica i, alhora, objectes científics en si mateixes. A més, aquests treballs mostren que l’interès científic per les muntanyes va ser part de percepcions culturals i experiències de diversa índole vinculades a les mateixes. De la mateixa manera, la ciència va contribuir a conformar una manera d’entendre-les i imaginar-les. Des d’aquesta perspectiva, en aquesta entrada de Sabers en acció es proposa una revisió del paper de les muntanyes en la ciència, a través de l’exemple particular de la serralada dels Andes, que permetrà sortir de les mirades eurocèntriques hegemòniques.
Per a continuar llegint:
