Logo de la Universitat de València Logo Institut Interuniversitari López Piñero Logo del portal

NOTICIA 63 de 100. NOVA ENTRADA DE “SABERS EN ACCIÓ”: "Nació" de Josep Simon (IILP-UV)

  • 13 de març de 2023
atomic energy 1957

 

Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/

Categoria "Geografies"

 

La nació segueix sent una unitat de destí en allò local per a l’activitat científica i la mentalitat de l’historiador.

Potser no és gaire afalagador per al nostre orgull nacional pensar que, si bé en el seu conjunt la nostra literatura no és superada per la de cap altra nació, hi ha certes àrees, com les ciències físiques i naturals, per exemple, en què és summament deficient, fins al punt que les publicacions realitzades a França i Alemanya, bé traduïdes o en la seva versió original, gaudeixen d’una venda immediata i d’una àmplia acceptació entre els estudiants anglesos.

Ressenya anònima del manual d’Adolphe Ganot Elementary Treatise on Physics. Publicat el 7 de desembre de 1871 a The Leeds Mercury.

 L’organització ubiqua de l’estat nació a partir del segle XIX va fomentar tensions en les comunitats disciplinàries internacionals al voltant del sentit de pertinença, identitat i rivalitat en l’empresa del descobriment i la conquesta científica. El concepte de “nació” és més antic i deriva del verb llatí “nasci” (néixer) que comparteix amb la paraula “natura”. Es va aplicar a les universitats medievals europees a l’organització dels seus col·legis per orígens geogràfics i llengües dels estudiants. També es va emprar a la República de les Lletres, per denominar estils de pensament distintivaments nacionals, o en conceptes com el terme “internacional” utilitzat per Jeremy Bentham (1748-1832) per a la jurisprudència que desbordava l’Estat governat per un únic sobirà. En la historiografia de la ciència ha adquirit un lloc primordial, encara que sovint inconfés, la concepció de la ciència com a resultat de pràctiques vinculades amb estats nació i cultures nacionals monolítiques. És un efecte més dels processos que han configurat en paral·lel la ciència, la història i els seus encreuaments, i la idiosincràsia de les persones especialistes en història de la ciència, una comunitat sovint marcada pel caràcter monolingüe, monocultural i nacional de la seva formació i vivències.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/nacio/