Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "Literatura"

El telescopi de Galileu, els usos del vidre i els límits de la ficció a l’Espanya del segle XVII.

Quin impacte va tenir la nuova scienza a la prosa de ficció del segle d’or espanyol? L’Espanya del Barroc va gaudir d’una tradició literària en què van abundar les referències a les meravelles de la ciència. El vidre, per exemple, havia estat utilitzat ja com a eina didàctica al Renaixement en parlar de llei i educació als famosos miralls de prínceps, i va ser extraordinàriament útil durant el XVII per tractar qüestions d’identitat, destí i passió amorosa; pensi’s, per exemple, en el mite de Narcís i el seu estès ús en les lletres castellanes des de Garcilaso a Calderón. Quan els primers telescopis arriben a la península ibèrica, reben el nom d’ulleres –la paraula telescopi no es va començar a utilitzar fins el 1710, malgrat que els florentins ja la feien servir cap al 1611.

Galileu va intentar mudar-se almenys tres vegades a Madrid, però l’edicte promulgat contra ell pel Cardenal Roberto Belarmino el 1616, així com certs recels dels seus protectors, van fer que fracassessin unes negociacions que van ser facilitades en alguns moments per agents com el poeta Bartolomé Leonardo de Argensola. Tanmateix, ja des de 1623 tindrem mostres del seu impacte a la península: el catedràtic d’oftalmologia de la Universitat de Sevilla i notari de la Inquisició Benito Daza de Valdés (1591-1634) va incloure en el seu Uso de anteojos para todo genero de vistas les tesis galileanes exposades al Sidereus Nuncius, encara que sense esmentar el seu nom.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/la-ciencia-de-la-satira/