Segon volum de “sabers en acció”: https://sabersenaccio.iec.cat/. 

Categoria "El medicament en el galenisme mèdic"

Els límits socials del medicament en època preindustrial.

“Un metge que distribueix exactament la mateixa quantitat i pes d’una medicina a tots els seus pacients és extremadament ridícul.” Plutarc, Charlas de sobremesa (643c).

 Des de l’antiguitat, els recursos econòmics van influir en la posició que una persona o un grup van ocupar a la societat i el medicament no escapa a aquesta dinàmica. Mentre que els membres de les elits podien accedir a guaridors de prestigi, que receptaven remeis preparats amb ingredients de difícil adquisició i d’elevat preu, com la triaga, la majoria de la població havia de conformar-se amb solucions més accessibles. La solució als seus mals físics (i psíquics) es va basar habitualment en plantes de baix preu i en remeis domèstics proposats per pràctics al marge de les diferents escoles mèdiques o el coneixement dels quals va ser transmès oralment de generació en generació. Per la seva banda, les classes acomodades podien complementar el poder terapèutic de la natura amb l’ús de remeis basats en la dietètica, la balneoteràpia i els medicaments simples, a més de tot tipus de remeis màgics i acústics (música, dansa) o de la terapèutica homeopàtica astral.

Alguns autors, com Aule Corneli Cels (s. I), van arribar a criticar (al prefaci de la seva obra De medicina) el grau de sofisticació al que havia arribat la medicina del seu temps en contraposició a la dels seus ancestres. Cels es va queixar de les influències nocives provocades per l’ociositat i el luxe del món grec i romà. La preparació de medicaments va ser una part essencial de la pràctica mèdica, encara que per aquell mateix període, segons diu Plini el Vell, els coneixements eren tan limitats que els metges havien d’acudir als apotecaris, que no surten massa ben parats a la seva Història Natural, doncs els acusa d’adulterar fraudulentament les seves mercaderies. Aquestes adulteracions van ser perseguides en èpoques posteriors per les autoritats civils mitjançant la creació d’institucions, com el Protomedicat, i la realització de visites periòdiques a les apotecaries. Per la seva banda, el mal ús d’alguns remeis en l’àmbit rural i domèstic (generalment per part de dones) va arribar durant la baixa edat mitjana a ser considerat pràctica de bruixeria i castigat amb la foguera.

Per a continuar llegint:

https://sabersenaccio.iec.cat/medicina-de-rics-medicina-de-pobres/